Les últimes restauracions a Vic: la catedral, la Seu de Manresa o el monestir de Ripoll

Bisbat de Vic Les restauracions i la cura del patrimoni han estat un pilar fonamental d'aquest 2023 al bisbat de Vic en línia amb les conclusions que el Sínode Diocesà va posar de manifest. La catedral de Sant Pere de Vic, la Seu de Manresa o el monestir de Ripoll han estat edificis que han tingut restauracions aquest 2023. El bisbat de Vic, amb l'inici del nou any, les recupera totes.

A la primavera va finalitzar la restauració del claustre gòtic de la catedral de Vic, que ha permès entendre la seva fascinant història material i ha deixat un àmbit litúrgic i cultural en un estat esplèndid; faltarà ara la restauració del claustre baix i les façanes, que s'espera que es pugui iniciar aviat. A la catedral mateixa s’està acabant l’obra de pintar el sostre, com a part del projecte general de revalorització de l’obra de Sert; unes gegantines bastides han estat presents durant tot l’any. S'espera que l’actuació pugui culminar, l’any 2025, amb la neteja integral de les pintures murals.

S’han continuat fent obres de conservació a la Seu de Manresa. Des de fa dècades, amb una entesa admirable, diferents institucions col·laboren en l’execució d’un pla director que va restaurant, tram a tram, tota la nau gòtica.

Una altra església monumental que està afrontant enguany obres d’envergadura és la parroquial de Santa Maria de Moià. El campanar, un dels més bonics del bisbat, necessitava una restauració important, i la parròquia s’hi ha posat; s’estan reparant també les teulades.

Sant Joan de les abadesses, Llanars i l'església de la pietat de Vic

Una altra intervenció notable s’ha fet en una església poc coneguda però molt interessant: Sant Pere de Claret de Cavallers, una sufragània de Sant Miquel de Castelltallat. De Sant Pere en marxaren tres retaules barrocs cap al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, ja fa uns quants anys, i per al seu retorn era imprescindible dur a terme una bona restauració de l’església. Enguany se n’ha fet la part exterior, i es planifica la part interior per a l’any vinent; el retorn dels retaules, quan la restauració hagi culminat, serà emocionant.

Al temple parroquial de Sant Esteve de Llanars també s’han dut a terme importants obres de restauració de la teulada, que sol ser un dels punts flacs del nostre patrimoni.

Altres obres de menor abast s’han realitzat en moltes parròquies del bisbat. A tall d’exemple, al monestir de Ripoll, on ha calgut reparar els finestrals del cimbori, per on entrava aigua cap al presbiteri; a Sant Joan de les Abadesses, on prossegueixen les obres de renovació elèctrica; a Sant Miquel de Setcases, on s’ha restaurat el cor, la porta principal i parts del retaule barroc; al santuari de Rocaprevera, on es restauren les pintures interiors mentre preparen el centenari del temple actual, que tindrà lloc l’any vinent; o a l’església de la Pietat de Vic, on s’està executant la darrera fase de restauració de les fantàstiques pintures murals del cambril dels Sants Màrtirs, obra del pintor vigatà Marià Colomer, "el darrer dels barrocs".

Des del bisbat de Vic expliquen que la conservació del patrimoni cultural per ser escenari de la vida cristiana, lloc d'acolliment i testimoni de comunitat és una tasca que les comunitats parroquials segueixen des de fa temps. Ara amb el procés sinodal de la diòcesi de Vic, encara més.

Alguns dels decrets que el bisbe de Vic, Romà Casanova, va firmar el 17 de setembre amb aquest sínode afecten directament el patrimoni cultural del bisbat. Si en el decret 48 es demana que "tota la comunitat eclesial prengui consciència de la importància del sosteniment de la nostra Església", en el decret 53 s’indica que "tots els béns diocesans siguin objecte de cura i es facin valer, a fi que serveixin per a les finalitats pròpies de l’administració dels béns eclesials".

Més enllà de la seva conservació, però, el Sínode parla també del seu ús: en el decret 59, es demana que s’ofereixin "uns espais de silenci per a la visita al Santíssim, la pregària personal i la pràctica de les devocions", o el decret 79, on s’insta al "diàleg amb el món universitari, el de l’art i el de la cultura. El valuós patrimoni artístic i cultural de la nostra diòcesi haurà de ser potenciat en la seva dimensió evangelitzadora".