Situen un nou text que hauria escrit un capellà de Santa Maria d'Organyà com el més antic escrit en català

ACN Els investigadors de la UAB Jesús Alturo i Tània Alaix han conclòs que el ‘Llibre dels jutges’, conservat a la Seu d’Urgell, és el text més antic escrit íntegrament en català. Segons el seu estudi va ser copiat entre el 1060 i el 1080, gairebé un segle abans del que es creia fins ara, i l'hauria realitzat probablement Traver Radolf, un capellà de Santa Maria d'Organyà. Així s'ha explicat en la presentació oficial de l'estudi, publicat per l'editorial La Magrana sota el títol 'Lletres que parlen', que s'ha fet aquest dilluns a la sala d'actes del Seminari diocesà de la Seu d'Urgell. L'acte l'ha presidit el bisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, i el canonge arxiver dels arxius del bisbat d'Urgell Benigne Marquès.

Jesús Alturo, catedràtic del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana, i Tània Alaix, investigadora del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica, han dut a terme els últims anys una recerca en què han analitzat milers de manuscrits d’arxius i biblioteques històriques catalanes, espanyoles i de països com França, Itàlia i el Vaticà. En el seu estudi asseguren que el text del 'Llibre dels jutges' s'hauria vist afectat per l'incendi de Santa Maria d'Organyà el 1090. Entre 1066 i 1084 el prevere va deixar escrits diversos documents en bon llatí i hauria fet la còpia esmentada del ‘Liber iudicum’, per a ús del jutge Albertí d’Organyà.

Amb aquesta nova data, l’estudi situa el ‘Llibre dels jutges’ de la Seu d’Urgell com el text més antic escrit íntegrament en català, seguit per les ‘Homilies d’Organyà’, que es van copiar al voltant del 1220 i, en tercer lloc, una altra còpia del ‘Llibre dels jutges’, que es conserva a la Biblioteca de Montserrat, d’entre 1220 i 1230. Aquest darrer text s’havia situat a finals del segle XII.

Així mateix, l’estudi també indica que el fragment del ‘Llibre dels jutges’ de la Seu d’Urgell i el de l’Abadia de Montserrat s’haurien copiat a partir d’una sola traducció, i no de dues com s’havia considerat fins ara.

Així mateix, els resultats de l’estudi aporten una visió nova sobre l’origen del català, amb noves descobertes sobre els testimonis escrits més antics identificats fins ara i els personatges que els van crear. Fins ara, ha explicat Alturo, la formació de la llengua catalana se situa a finals del segle VII a principis del VIII, segons el criteri del “gran medievalista i llatinista”, Joan Bastardes.

Els investigadors situen el moment de la formació de la llengua catalana quatre segles abans del que es coneix fins ara, al segle IV. La trobada ha estat gràcies als escrits de sant Pacià, bisbe de Barcelona, on s’hi han identificat paraules i expressions com ‘si te placet’, conegut avui dia com si et plau, o ‘subinde’, com la paraula sovint. L’ús d’aquestes frases curtes es fan més abundants en el segle IX, segons han detallat, i és considerada l’època d’arrencada de la catalanització de l’escriptura.

Primers escriptors del català preliterai

Alturo i Alaix han elaborat una relació dels que consideren ser els primers trenta escriptors del català preliterari. La llista, encapçalada per sant Pacià, compren altres noms com el canonge Adanagell de Vic, conegut per fer servir per primer cop la paraula ‘estel’ l’any 889, el diaca Egfred de Barcelona o Ramon de Cabó, identificat en un estudi anterior dels mateixos investigadors com l’autor del Memorial de greuges de Guitard Isarn. D’entre els nous manuscrits, destaquen figures com l’abat de Santa Maria d’Alaó, a qui li atribueixen el jurament de Radolf Oriol, Pere Jofre, qui hauria escrit la còpia del capbreu de Fontanet o Bernat d’Ortoneda, canonge i notari públic d’Organyà.

L’estudi que han dut a terme també té en consideració els primers escrivans en llatí, com els tres primers dislèctics coneguts o el primer ‘home del temps’ de les terres catalanes. També fa referència a les primeres dones alfabetitzades, com la monja Riquell, primera lectora d’un llibre deixat en préstec, o la culta Guidenell, primera dona a escriure una frase en un document original conservat a Catalunya.

Segons l’estudi d’Alturo i Alaix, el català escrit, tal com s’ha argumentat sempre, no va emergir en el seu moment per la ignorància dels escrivans i per la incapacitat de la llengua llatina per expressar els nous conceptes de l’època feudal.