“Si no cuidem la pagesia, la nostra terra no la cuidarà ningú”

Glòria Barrete –CR La pagesia de Catalunya ha dit prou. I ho ha dit a través de la revolta pagesa que ha col·lapsat durant algunes jornades les principals vies de transport del país. Les reivindicacions són nombroses i han posat el focus en un sector, principalment dels entorns rurals, que exemplifica la cura d’una terra comuna que és la base i l’aliment del present i del futur. I si alguna institució social està present al món rural, a banda de la pagesia del país, aquesta és l’Església, a través de les parròquies i els seus rectors, diaques i laics compromesos. Hem preguntat a algunes persones d’Església que tenen presència al món rural sobre les reivindicacions de la pagesia i el paper que ha de jugar l’Església en aquest sector.

En Sebastià Aupí no va dubtar ni un moment dimarts en donar suport a la revolta pagesa. Ho va fer acompanyant els pagesos amb el tall de carretera que van fer a la N-II, a l’altura de Medinyà, d’on és el rector. Aupí explica que quan s’és mossèn a pagès el que descobreixes és que “hi ha moments que un ha de fer costat als altres, a camp tothom ajuda”.

Dimarts, afirma, “va ser un d’aquests moments”. Moment de fer costat, d’ajudar davant d’unes reivindicacions socials “que encaixen amb el pensament de l’Església sobre la justícia social i amb les paraules del Papa sobre la casa comuna que hem de cuidar entre tots”.

Aupí té una llarga trajectòria en el món rural com a rector. Nomenat rector de Cervià de Ter, Fellines, Medinyà, Orriols, Sant Julià de Ramis i Viladasens el 2011; de Vilafreser el 2016; de Flaçà, Sant Joan de Mollet i Sant Llorenç de les Arenes, el 2019; administrador parroquial de Galliners, Orfes, Parets, Sant Esteve de Guialbes, Sant Marçal de Quarantelles, Terradelles i Vilademuls, el 2022; i encarregat d'Olives, el 2022.

Reconeix que “si no cuidem la pagesia, la ramaderia, l’agricultura, la nostra terra no la cuidarà ningú”. I és per això que pensar que és important “sentir el clam de la pagesia, fer-lo nostre, i fer l’esforç que tots nosaltres podem tenir a l’abast per fer que la seva situació sigui més sostenible”.

Per a ell això passa, com a rector, per fer presència, “com ells fan presència i hi són en moltes altres circumstàncies de la vida de pagès i de la vida dels pobles on tots som importants, tots comptem i on tots formem comunitat”.

La religiositat a muntanya

Una situació, la de fer comunitat en el món rural, que també coneix bé el diaca del bisbat d’Urgell, Josep Montoya, que, junt amb la seva dona Conxita Salvadó, fa anys que estan al servei de parròquies rurals de diferents indrets del bisbat.

Els anys que van estar a la Vall Fosca sí que van tenir una relació estreta amb els pagesos. “Eren parròquies molt rurals, la gent que venia a la parròquia eren tots pagesos i ramaders, i vivien una religiositat molt típica de muntanya, de compliment, però en el fons es va esdevenir per a nosaltres, la Conxita i jo, la possibilitat de veure l’Església com una comunitat seva, un lloc estimat”.

Un col·lectiu, la pagesia, que han conegut molt i que són gent que “tira endavant amb subvencions, amb poques ajudes i amb un relleu generacional de vegades inexistent”.

A la Cerdanya, on han estat tres anys, el relleu i la pagesia és quasi inexistent, “anecdòtica”. És una zona on han anat tancant explotacions. “La gent allà ha preferit vendre’s el tros, que dona més diners, que fer pasturar vaques”.

A Ribes, on són ara, la pagesia no existeix. “La veritat és que no hi ha res, ni pagesos ni pastors, ni res. Es viu exclusivament de segones residències”.

Dignificant el món rural al Moviment eclesial de Pobles i Comarques

Jaume Dantí també és bon coneixedor de la situació de la pagesia i del món rural. Ell és president del Moviment de Pobles i Comarques i afirma que en els pobles rurals la proximitat de l'Església a la vida quotidiana dels pagesos "és un fet en bona part de casos" , compartint, explica, "el patiment i la injustícia que pateix aquest sector de la societat, tal com ho han manifestat públicament alguns rectors o diaques que hi són presents" .

Més que comunitat parroquial, explica, hi ha "comunitat de poble" . D'altra banda, més enllà d'algun document de la Conferència Tarraconense, de fa prou temps, assenyalant la dignificació d'aquells i aquelles que tenen cura de preservar la terra, Dantí veu en el Papa Francesc la figura eclesial "que explícitament ha donat suport al dret de poder viure del treball de la terra i en l'obligació de protegir-la d'interessos espoliadors" .

I a nivell eclesial a casa nostra no podem oblidar el Moviment de Cristians de Pobles i Comarques, que Dantí lidera actualment. Va néixer, recorda, "vinculat al neguit de la dignificació del món rural, en tot temps desprotegit davant d'altres interessos econòmics i dels responsables polítics".

Actualment el moviment segueix denunciant la falta de suport i la desconsideració vers aquells que poden proveir d'aliments de qualitat a la resta de la societat.