“Si es dialoga en l’àmbit polític, no s’ha de fer el mateix en l’àmbit religiós?"

(CR) Barcelona acull fins dimecres unes jornades interreligioses amb representants de la Península Ibèrica i Amèrica Llatina. La trobada l’ha obert aquest dilluns la presidenta del Parlament, Núria de Gispet, que ha defensat una càmera oberta al fet religiós i a la dimensió espiritual de l’individu.

Des del respecte més “escrupulós” a la llibertat de conciència, De Gispert ha defensat que en el Parlament hi hagi espai per “acollir les expressions religioses” i potenciar també el diàleg entre elles.

“Si es dialoga en l’àmbit polític, no s’ha de fer el mateix en l’àmbit religiós? A través del diàleg un pot entendre l’altre”, ha assegurat De Gispert, en un acte al Parlament on han assistit representants dels grups de CiU y PP però no de la resta de partits.

La trobada l’impulsa el Grup de Treball Estable entre Religions (GETR) i el seu objectiu és aportar reflexions de cara a la cimera de caps d’estat i de govern llatinoamericans que tindrà lloc aquesta tardor a Càdis.

Tan a la Península com a Amèrica Llatina el panorama religiós ha canviat en poc temps, degut a varis fenòmens, des de la secularització passant per les conseqüències del fenòmen migratori, i per l’auge que a Llatinoamèrica estan experimentant les esglésies carismàtiques i pentecostals, a costa de l’Església Catòlica i en menor grau del protestantisme històric.

A la sessió inaugural de la jornada al Parlament han intervingut el president del GETR, Mohammed Halhoul; el cardenal arquebisbe de Guadalajara (Mèxic), Francisco Robles; el director de gabinete de la Secretaria General Iberoamericana, Fernando García Casas; el sostsdirector general de relacions amb les confessions del Govern central, José María Contreras, i el director general d’afers religiosos de la Generalitat, Xavier Puigdollers.

L’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha defensat que cal fugir dels fonamentalismes, però també del “laicisme”, i ha lamentat l’actitud d’aquells que volen apartar el fet religiós de la societat.

Segons Martínez Sistach, és necessari tenir en compte les aportacions de les diferents tradicions religioses, i que des dels poders públics, no se les pot apartar sinó que se les ha de tenir en compte, sobretot en temps de crisi de valors: “Una societat justa no és obra de les religions, sinó de la política, però les religions han de treballar per la justícia i no es poden quedar al marge”, ha assegurat.