Fundació Joan Maragall En els darrers temps es percep un cert increment de l’interès pel medi rural. Un interès que pot portar a una visió estereotipada de "la vida de pagès". El nou monogràfic de Qüestions tracta precisament d'això. El descobriment de la ruralitat sense deixar a banda, com és habitual, la mirada pròpiament cristiana de la publicació.
Si les tendències en el cinema són un reflex d’allò que preocupa la societat, el que en podríem dir efecte Alcarràs seria ben bé una metàfora d’aquest fenomen, que va més enllà de les circumstàncies concretes que el puguin haver accelerat als darrers tres anys.
La nova publicació de la Fundació Joan Maragall planteja "fins a quin punt no estem davant d’un simple redescobriment epidèrmic de la ruralitat, d’un esguard més aviat superficial del paisatge rural o d’una visió estereotipada de la vida de pagès". La revista busca entendre el mosaic de realitats, desafiaments i problemàtiques que presenten actualment les múltiples cares del món rural.
Els autors que han col·laborat en aquest monogràfic, de diferents disciplines i procedències, reflexionen sobre aquest tema des de diferents perspectives. Al número s'hi troben, entre d’altres articles, l’entrevista del crític musical Jaume Radigales al compositor Joan Magrané, la reflexió d’Eva Comas al voltant dels 40 anys de la mort de Mercè Rodoreda i l’obituari dedicat a Josep Massot i Muntaner, en el primer aniversari de la seva mort.
Com ja és costum, el volum s’inicia amb un apunt poètic que en aquest cas va a càrrec de Lluís Calvo, que ha cedit el seu poema Escriptura amorosa, actualment en premsa.
Una tercera etapa que busca augmentar el ressò i guanyar visibilitat
Iniciada a Montserrat el 1958, Qüestions ha mantingut una continuïtat ininterrompuda durant seixanta-quatre anys. Amb aquesta tercera etapa s’adapta a les noves circumstàncies culturals d’un món complex, divers, plural i accelerat, per sintonitzar el millor possible amb els lectors potencials. També per servir la seva curiositat cultural amb eficàcia, augmentar el ressò i la visibilitat de la revista, i convertir-la en una referència més influent i més àmpliament apreciada de l'humanisme cristià obert en l'actualitat i a la prospectiva de temes de futur.
Aquesta revista, d’una periodicitat quadrimestral, és un patrimoni cultural que des de la Fundació Joan Maragall es vol mantenir amb el màxim rigor.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.