El nunci reivindica el paper de l’Església en la promulgació i defensa dels Drets Humans

Jordi Llisterri –CR El Nunci apostòlic de la Santa Seu a Espanya i Andorra, Bernardito Auza, ha estat aquest dimarts a Barcelona per parlar del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Ho ha fet a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (Universitat Ramon Llull) convidat per l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura per clausurar la novena edició de la Blanquerna-Emerson Summit i coincidint amb els 75 anys de Blanquerna. En acabar l’acte, també ha parlat sobre el tema en unes declaracions a Catalunya Religió.

En la seva intervenció Auza, citant el Papa Francesc, ha situat els drets humans com a guia en una situació global convulsa. I ha remarcat que “són iguals per a tothom”, especialment en un moment en què “certs règims i ideologies han contribuït al retrocés i no al desenvolupament” d’aquests drets.

En concret, el Nunci apostòlic s’ha referit al dret a la llibertat religiosa i de consciència com “un dels més vulnerats” a escala global. De fet, ha subratllat que el darrer informe d’Ajuda a l’Església Necessitada mostra com el 62,5% de la població viu en un país on hi ha persecució religiosa, fet que ha qualificat d’inacceptable. Auza ha assegurat que el 75è aniversari de la Declaració Universal és una efemèride per recordar que cal seguir-hi treballant.

En l’acte hi ha intervingut el president de la Fundació Blanquerna, Josep Maria Carbonell, que ha afirmat que “en un món de capitalisme salvatge, confrontació i revolució tecnològica, els drets humans han de ser la guia”. Míriam Díez, directora de l’Observatori Blanquerna, ha ressaltat l’experiència en diplomàcia d’Auza, i ha remarcat que “ser diplomàtic significa construir ponts”.

Per la seva banda, la directora general de la Fundació Blanquerna, Giorgia Miotto, ha destacat “el paper rellevant de les universitats en tres missions: ensenyar, investigar i contribuir a resoldre els afers globals”. Amb aquests compromisos s’ha celebrat la Blanquerna-Emerson Summit, centrada en la comunicació “com el poder més important del món”. Així ho ha apuntat Gregory Payne, cap del departament a l’Emerson College de Boston. Aquesta trobada reuneix, des de fa nou anys, investigadors de les dues institucions organitzadores per debatre i compartir resultats, reptes i bones pràctiques en l’àmbit de la comunicació global.

En la conversa amb Catalunya Religió, el nunci ha desenvolupat la seva visió sobre la implicació de l’Església en la promoció dels drets humans i la llibertat religiosa, també a Europa. Abans de ser nomenat nunci a Espanya el 2019, Auza havia estat observador permanent de la Santa Seu a les Nacions Unides.

Un cristià ha de defensar els Drets Humans?

Crec que sí... (riu). És cert que hi ha dues orientacions diferents com a objecció o reserva a la Declaració Universal dels Drets Humans. Una és la ideològica, totalitària, o sigui política, que s’hi oposa. I també podem considerar com a ideologia el fonamentalisme religiós, la ideologia o règims polítics que no accepten el dret de la llibertat religiosa o de consciència. Això seria com dir que la llibertat de consciència només és bona pels occidentals o pels europeus, però no pels musulmans o asiàtics.

I la segona objecció seria el que en diríem nous drets, com el “dret” a l’eutanàsia o a l’avortament, que per alguns països serien drets, però que mai han estat declarats universals. I hi ha un moviment a les Nacions Unides per fer reconèixer aquests nous drets com a drets humans fonamentals.

Alhora, també tenim un context en què la comunitat internacional respon de manera molt diferent de la vulneració dels drets humans fonamentals. Els estudis internacionals i dels organismes multilaterals són molt clars sobre la llibertat religiosa... Però hi ha països molt potents que la comunitat internacional ni sanciona, ni critica. He treballat durant molts anys en aquest context i he vist com informes de Nacions Unides es focalitzen més en certes violacions dels que en diríem nous drets que en criticar un país en el que les nenes encara estan forçades al matrimoni o són víctimes de la mutilació genital. La critica depèn del pes dels països en la vida internacional.

La Santa Seu sempre s’ha sentit còmode amb la Declaració Universal dels Drets Humans?

Si un torna a llegir intervencions de la Santa Seu del moment de la creació de les Nacions Unides, o del mateix Pius XII, hi ha un suport fonamental. Després de la Segona Guerra Mundial ja hi va haver reserves a l'aprovació de la Carta Magna de Nacions Unides i el Sant Pare va donar suport. Fins i tot malgrat algunes de les reserves més grans, que encara avui expressen molts països, contra la capacitat de veto en el Consell de Seguretat. La Santa Seu ja deia que això era una violació de la igualtat fonamental dels estats membres.

Estem en context històric del naixement d’organismes multilaterals que la Santa Seu va recolzar. Quan s’aprova la Declaració Universals dels Drets Humans estem encara a 15 del Concili Vaticà II, que és on es promulga el decret sobre la llibertat religiosa. Encara que aquest text del Vaticà II mai cita explícitament la Declaració Universal, hi està molt present. És una evolució i en aquell moment hi va haver una influència mútua. Alguns dels pares de la Declaració dels Drets Humans eren persones de fe.

Fa un any l’informe de la Càtedra de Llibertat Religiosa de l’Observatori Blanquerna deia que la llibertat religiosa a Catalunya tenia bona salut. Com estem a Europa?

En general, especialment quan es mira la situació des del prisma dels drets fonamentals, crec que la situació està bé. És cert que hi ha lectures molt diferents del que és o no és llibertat religiosa. Per exemple, si hi ha una persona que tomba una creu en un camí, hi ha grups que consideren que això és un acte hostil a la religió, un atac al símbol religiós molt important i, per tant, això ja és una forma de violació de la llibertat religiosa. Però un altre dirà que això és obra d’un brètol o d’un boig. Però també hi ha certes religions per les quals hi ha fets en els que és impossible separar si és un atac racista o contra la religió. Per exemple, passa amb l’antisemitisme. Si hi ha un atac contra un cementiri jueu és un acte antisemític i, per tant, un ultratge religiós. Són casos en el que és més fàcil aplicar el criteri, perquè hi ha molta compenetració entre la qüestió de grup o nacional i la religió que en altres religions és més difícils.

Però sí que en general crec que a Europa existeix de manera sòlida el reconeixement d’aquest dret fonamental. Pot ser que hi hagi grups extremistes que ho posin en qüestió com a dret fonamental, però no crec que hi hagi un sistema o règim polític a Europa que tingui com a part de la seva política o de la seva ideologia el no respectar la llibertat religiosa.

Ni hi ha el perill que ho sigui?

Sempre hi ha el perill, per descomptat. Un dels fenòmens que avui estem vivint a Europa és que és molt difícil trobar el bipartidisme. I quan hi ha el fenomen de les coalicions polítiques hi ha elements que empenyen a certs actes, per exemple, en la qüestió de les migracions. Ho veiem als Països Baixos, a Suècia, a Hongria, a Espanya, a Italià... Governs que no poden existir sense coalicions o sense fer cessions a certs grups i que es poden veure constrenyits per impulsar certes línies polítiques que poden posar en risc drets fonamentals. Sempre hi ha el perill, cal estar sempre atents. Hi ha ideologies que semblen morir però que ressusciten.