La panoràmica de Montserrat que l’artista presenta en aquesta mostra és nova i polièdrica, amb diversos punts de vista i d’interpretació. No hi ha boires ni atmosferes subtils, com han fet tants altres pintors de Montserrat, sinó dibuix i taca de color ben treballat i compacte en un llenguatge planer, en què el gest i la dicció directa ens connecten amb una geografia idealitzada, a partir del natural, on les formes tectòniques i geològiques suggereixen mil variacions antropològiques de tota mena. És el joc que tots hem fet alguna vegada en veure els turons de Montserrat, el de trobar-hi figures i formes humanes o animalístiques que només existeixen en la nostra fantasia. Ens trobem, doncs, davant un fet antic i nou: una visió de Montserrat formalment moderna i actual plantejada amb esperit lúdic que sol·licita constantment la complicitat de l’espectador.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.