(EA) La primera vegada que vaig sentir a parlar de la Capella de la Reconciliació del Mur de Berlín (Martin Rauch) va ser en una classe de construcció, on era presentada com un referent d'arquitectura ecològica. Que un edifici religiós aparegui en una assignatura que no sigui la de història o composició de l'arquitectura ja és tot un èxit però, a més a més, el contingut teològic de l'edifici encarna gairebé al 100% amb el que proposa el Papa Francesc a l'encíclica Laudato Si'. Vegem-ho breument en aquests tres ítems:
Una casa comuna: Com és ben sabut, el mot "ecumenisme" significa precisament "casa comuna". El moviment ecumènic cerca el diàleg entre les diferents confessions cristianes i no és casual que el Papa Francesc citi a l'inici de l'encíclica al patriarca ortodox Bartolomeu (LS 7,8). El cas de la Capella de la Reconciliació és semblant, des de la comunitat evangèlica s'ofereix com una casa oberta a tothom per a la pregària i el perdó.
Ecologia cultural i urbana: L'edifici s'insereix en la trama urbana portant a la memòria el patiment de la ciutat i de la comunitat protestant que va perdre el seu temple en el mateix indret (l'antiga església de la Resurrecció va ser volada pels comunistes perquè servia de lloc de pas d'una banda a l'altra del mur). D'aquesta manera es refan les relacions socials i l'espai esdevé lloc de trobada per a tothom. (LS 143, 148, 151)
Ecologia i "transfiguració": L'edifici està fet a partir d'una versió moderna dels murs de tova, reciclant les deixalles de maó de l'antiga església en el mur autoportant de terra compactada (LS 21, 26, 180). La comunitat cristiana no desapareix, es transforma sense monumentalismes ni afegits superficials.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.