(Abadia de Montserrat) Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAMSA) presenta una síntesi de la història del catalanisme –polític, cultural i social-, que recull l’evolució de les seves principals organitzacions i els seus corrents més importants, el desenvolupament, les grans fites i mobilitzacions, que permet al lector entendre’n la trajectòria, com el que ha definit més decididament la Catalunya contemporània, amb la seva doble voluntat d’assolir un poder propi –amb diferents propostes, però sempre el màxim sobirà possible- i mantenir llengua i cultura i simbologia. Lluís Duran Solà és l’autor de l’obra, que porta per títol Història del catalanisme. Del segle XIX als nostres dies.
El llibre està dividit en breus capítols englobats en dues grans àrees cronològiques: Del catalanisme del segle XIX a la dictadura de Primo de Rivera i De la República al canvi de mil·lenni; al final, hi ha també un petit apartat amb el títol Fins al 2016.
En el conjunt de l’obra, Lluís Duran destaca cinc capítols anomenats “Estat de la catalanització”, amb materials diversos, i sovint no prou complets, per mirar de concretar l’avenç de la consciència nacional; que entesa com a procés, com estudiava Antoni Rovira i Virgili, esdevé “nacionalització de Catalunya”. “Una aproximació a conèixer allò per què treballava el catalanisme, per un poder polític propi, per un règim a l’Estat espanyol no centralista i per la defensa i l’impuls de les característiques culturals catalanes. Perquè caldrà saber si el catalanisme avança o no ho fa prou i amb quines dificultats es troba”, explica Duran a la introducció.
“Aquest llibre té la modesta intenció d’arrenglerar les dades –assegura Lluís Duran-. L’independentisme és el catalanisme mateix, només hi hem canviat el nom perquè l’objectiu final sembla a prop, i s’ha anat precisant i concretant, amb l’objectiu comú de consolidar la nació. L’eina primària, al servei de la qual es posa l’estat. Però en el traspàs de catalanisme a independentisme han passat algunes coses perquè aquest hagi estat fluïd:
El desconeixement de la història del catalanisme per part de la major part de la població n’ha fet un trànsit inadvertit. El canvi de majories en el catalanisme i la fi d’una altra solució factible que no fos la independència. Factible en tant que permetés garantir la continuïtat global de la nació. No factible davant de les necessitats tàctiques d’una força política o d’opinió o altra. La identificació del terme “catalanisme polític” amb el passat; per tant, la identificació amb les formulacions autonomistes pretèrites, que no ateny el conjunt del catalanisme, que, curiosament (o no), amb el desenvolupament de la Transició nacional, ha configurat nous “punts de trobada”, més enllà dels partits i n’ha recuperat, així, un tarannà tradicional”.
Aquesta obra no hauria estat possible sense el suport de dos actors de la història del catalanisme i del seu present. Les atentes lectures i les aportacions d’Albert Manent han ajudat l’autor a configurar el text i a definir el projecte que van compartir, com a historiadors i com a catalanistes. Amb Salvador Casanovas va compartir “la preocupació per un cos moral que és el nostre país, amoïnar-se per les circumstàncies que viu o ha viscut, treballar-hi, compartir allò que l’historiador deixi una mica al marge en el seu coneixement: l’anècdota precisa i il·lustradora, apropar-se als protagonistes dels esdeveniments”. Josep Termes va ser una influència destacada del treball per donar a la història del catalanisme allò que ell defineix com “una història social del catalanisme” i “la seva implantació en diversos camps de la societat, i no només de la política”, després d’haver pogut “constatar personalment en tres recerques sobre dues institucions catalanes l’encert de la seva orientació”.
Tot plegat es tracta d’una obra essencial per conèixer la història de Catalunya als segles XIX i XX i per entendre una mica més la situació actual de Catalunya. La rica il·lustració del volum permet de conèixer cares, llibres i revistes relacionats amb el tema i d’admirar un esplèndid conjunt de fotografies sobre el nostre passat recent.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.