La Mare de Déu de Montserrat a Elba, Malta i Còrsega

Manuel Manonelles –CR Seguim la nostra ruta sense abandonar la Mediterrània Occidental, ja que la presència montserratina segueix present, encara avui o per herència històrica, en altres tres illes d’aquesta zona. Parlem específicament de l’illa d’Elba, seguida per la de Malta i finalment Còrsega. És una nova entrega de 'Montserrat al món'.

És a l’illa italiana Elba, concretament a Porto Azzurro, on trobem des del 1606 un dels santuaris més pintorescs dels dedicats a la Mare de Déu de Montserrat d’arreu. Es tracta d’un edifici construït a principis del s. XVII com exvot d’un governador hispànic que havia invocat a la madona durant un temporal que patí navegat per la costa al davant de Porto Azzurro, aleshores Porto Longone.

Situat en un promontori a tres quilòmetres als afores d’aquest municipi, el santuari gaudeix d’unes magnífiques vistes sobre la seva vall que desemboca al mar, i durant els segles XVII i XVIII va ser un lloc d’importants pelegrinatges. La tela de la madona, és de la mateixa època que el santuari i continua comptant d’una forta devoció dels vilatans, que en celebren la festa el 8 de setembre, amb actes litúrgics, processó, però també una desfilada històrica al centre del municipi, tot acabant a la nit amb un espectacle pirotècnic.

Als peus del santuari s’hi troba el Casale di Monserrato, també del s. XVII i utilitzat en el seu moment com el lloc d’allotjament dels eclesiàstics que oficiaven al temple. Actualment, s’ha reconvertit en un allotjament turístic, però es coneix que fou visitat i utilitzat puntualment per Napoleó, durant el seu primer exili en aquesta illa.

D’Elba passem a Malta on, si bé avui en dia no ens consta cap capella o altar actiu dedicat a la moreneta, sí que sabem que històricament n’hi havia hagut diversos. La presència d’aquesta devoció a l'illa estaria principalment vinculada –tot i que no exclusivament- al català Tomàs Gargall, que fou bisbe de l’illa entre el 1578 i el 1614. Originari de Collbató, de petit fou escolà al monestir de Montserrat, entrant posteriorment a l’Ordre Hospitalera de Sant Joan de Jerusalem i Malta.

Durant el seu llarg mandat introduí la presència jesuïta a l’illa, concretament a la nova capital, La Valleta, i serà precisament en l’església construïda per aquesta nova ordre que Gargall hauria promogut una capella a la nostra madona. Actualment, en aquest temple també s’hi conserva la làpida sepulcral de l’esmentat bisbe.

La segona fundació l’hauria fet també Gargall a Birgu, antigament coneguda com a Vittoriosa. Allà, a l’església de Sant Llorenç hi hagué durant anys una altra capella montserratina. D’aquesta en resta només una fotografia antiga del quadre de la nostra Mare de Déu amb el bisbe agenollat al seu costat com a donant.

Igualment, trobem l’actual Església de la Santíssima Trinitat, també a Birgu que inicialment fou construïda i dedicada, el 1462, a la nostra patrona per iniciativa de la família de Guevara, aleshores governadors del proper castell de Sant’Angelo. Aquesta església canvià d’advocació el 1784, i l’edifici actual és el resultat de la seva reconstrucció a partir del 1945, ja que el mateix restà afectat pels bombardejos alemanys sobre l’illa durant la Segona Guerra Mundial. És més, a pesar que el canvi d’advocació és prou antic, el carrer on es troba manté el nom original, i per tant és el de Triq Il-Madonna Ta' Monserrat en maltès.

Una ermita reconstruïda

I acabem finalment a Còrsega on als afores de Bastia, al Nord de l’Illa, i en una zona muntanyosa també s’hi troba una ermita dedicada a la nostra Mare de Déu. Originària del s. XVI fou destruïda pels genovesos el 1761, en les guerres vinculades a l’efímera República Corsa. Fou reconstruïda a principis del s. XIX a iniciativa del pare Lorenzo Lucciana. Des del 1884 acull una 'Scala Santa', fruit d’un privilegi atorgat molts anys abans, el 1816, pel papa Pius VII en agraïment per l’acolliment que la ciutat de Bastia havia fet de més de 400 clergues romans que s’hi havien exiliat durant els enfrontaments del papat amb Napoleó.

Durant la Segona Guerra Mundial el petit temple patí importants desperfectes, essent reconstruït el 1977 per la municipalitat de la ciutat. A l’interior s’hi conserva una imatge d’alabastre di a Madonna di Munserrà –en cors– datada del 1637, que tot i ser d’atribució genovesa, recorda molt als models de la botega dels Gagini que trobem a Sicília i que comentàvem en la darrera entrega.