Carles Armengol /ACAT Amb motiu dels 75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, l'ACAT, l'Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura, ha elaborat un monogràfic sobre els Drets Humans, amb diversos articles demanats a diferents persones rellevants de cada àmbit. Reproduïm l'article del Director General d'Afers Religiosos, Carles Armengol, sobre la llibertat religiosa.
El 10 de desembre de 2023 s'escau el 75è. aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Malgrat la dificultat de fer reals i veritablement universals tots els drets de la declaració, la seva proclamació per part de Nacions Unides va suposar un avenç i un punt de referència que s'ha mantingut al llarg de tots aquests anys.
Un dels drets fonamentals present a la Declaració és el de la llibertat religiosa, un dret vinculat profundament a la dignitat de la persona i que tots els tractats internacionals de drets humans han mantingut i desenvolupat, formant part ja de l'ordenament jurídic internacional. L'article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans explicita que "Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança".
Segons la interpretació habitual d'aquests textos, la protecció que ofereixen no es limita a les religions tradicionals, sinó que es refereixen també tant a les creences teistes com a les no teistes i a les atees, així com al dret a no professar cap religió o creença concreta o a canviar de religió, i queda prohibida tota mesura coercitiva per aquests motius.
Ara bé, convé subratllar que la llibertat religiosa, d'acord amb els tractats internacionals, no es limita a la tolerància, sinó que s’ha d'anar més enllà. No es tracta només de tolerar el fet religiós, sinó de protegir-lo. Per això les institucions han d'impulsar polítiques actives de protecció en un ampli ventall d'àmbits: els centres de culte, l'educació, la sanitat, les presons, els mitjans de comunicació... Així doncs, els poders públics han de maldar per reconèixer, garantir i protegir la llibertat religiosa, tot adoptant les mesures possibles per fer efectiu el seu exercici en totes les seves dimensions i evitant qualsevol forma de vulneració o discriminació.
Per la seva naturalesa multidimensional, la llibertat religiosa és un bon termòmetre del grau de respecte als drets i llibertats d'una societat. Com hem vist, la llibertat religiosa ateny tant a les dimensions més personals i íntimes, com són la llibertat de pensament o creença, com els aspectes més públics i notoris, com ho puguin ser el culte col·lectiu o altres manifestacions religioses de caràcter públic.
La salut de la llibertat religiosa al món és molt diversa i massa països no en gaudeixen ni en els nivells més elementals. Sortosament no és així a casa nostra on la llibertat religiosa està garantida. De tota manera, els drets i les llibertats no és conquereixen d'un cop per sempre sinó que son construccions progressives i, tal com veiem en massa ocasions, cal treballar quotidianament per tal que no retrocedeixin.
Com va dir un dels pares fundadors dels Estats Units, Thomas Jefferson, "el preu de la llibertat és la seva eterna vigilància".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.