Jesús Martínez: “En el Sínode alemany els bisbes han triat escoltar el Poble”

Glòria Barrete –CR Cisma a l’Església catòlica alemanya? Desautoritzacions del Vaticà a la Conferència Episcopal Alemanya? Trencament doctrinal? Totes aquestes qüestions fa un temps que envolten l’Església alemanya a causa de la celebració del seu Camí Sinodal. Què està passant a l’Església d’Alemanya? D’on provenen aquestes friccions i quina és la repercussió del procés sinodal que han engegat allà? Parlem de tot això amb el teòleg Jesús Martínez Gordo. Serà el proper convidat de la Tribuna Joan Carrera que se celebrarà el dijous 15 de juny a Barcelona.

Com sorgeix el Sínode Alemany, en quin context eclesial?

L'origen del sínode alemany està en el descobriment dels casos de pederàstia l'any 2014. Del 2014 al 2018 la premsa alemanya comença a treure casos de pederàstia en els col·legis i els centres religiosos d'Alemanya i la causa adquireix unes dimensions escandaloses. Després de quatre anys, la Conferència Episcopal Alemanya pren una decisió important, encarregar a tres universitats alemanyes una recerca externa i independent sobre els casos de pederàstia des del final de la Guerra Mundial, i fins al 2014. La recerca es realitza durant quatre anys amb un equip interdisciplinari i amb accés a tota la documentació que les diòcesis alemanyes els proporcionen dels seus arxius. Al cap de quatre anys de recerca, presenten un informe, conegut com l'informe MHG, que pren les inicials de les tres universitats. En aquest informe, que està també traduït a l'espanyol, es donen les xifres de la recerca i s'ofereixen algunes consideracions, però sobretot un diagnòstic sobre l’Església catòlica d’Alemanya.

Quin diagnòstic fa l’informe?

En aquell temps es parlava a Alemanya de quatre mil casos de pederàstia. L’informe posa de manifest que això ha estat possible perquè l'Església té una estructura que ha possibilitat la pederàstia. Un problema sistèmic estructural de l'Església a Alemanya que s'ha donat perquè ha estat més important salvaguardar el bon honor de l'Església que l'atenció a les víctimes, i el que s'ha fet ha estat tapar l'assumpte. L’informe reconeix que l'Església té una manera d'organitzar el poder que confereix al sacerdot o al religiós un plus de poder, que li revesteix d'una certa aurèola d’intocabilitat. Tot això sortia en l'informe, així com el tema de la moral sexual de l'Església que no va d'acord amb la de la societat actual. Després apareix una altra qüestió connectada amb aquestes dues, i és que si hi ha un problema sistèmic, cal canviar el model de ministeri ordenat i de poder. L’informe també destacava que era crucial que en cada diòcesi es fes el que anomenaven una ‘reavaluació’ per saber si veritablement hi havia més casos. Es descobreixen així molts més, fins a uns sis mil casos de pederàstia.

I davant d’això, què fan els bisbes alemanys?

Un dels punts de conflicte entre l'Església alemanya i el Vaticà, i el mateix Papa Francesc, és que el Papa diu que l'Església del futur serà sinodal o no serà. En el cas alemany els bisbes es plantegen com afronten aquest problema que els presenta l'informe MHG. En un primer moment, en la primera assemblea que tenen després de la publicació de l'informe el 2018, l’estudien i es terroritzen pel que ha passat. És llavors quan fan una mena de rentada de cara, consultant a experts, revisant els plans de formació en seminaris, etc.

I no va ser suficient?

No! A Alemanya, a diferència d'altres esglésies europees i del món, existeix un laïcat molt potent i molt ben organitzat, anomenat ZDK, que representa a tots els moviments de laics i consells pastorals. Té una grandíssima autonomia respecte a la Conferència Episcopal. El ZDK llegeix també l'informe MHG i el contrasta amb les decisions que en primera instància els bisbes han fet i diuen, ‘això no pot ser així, aquí hi ha un problema sistèmic i s'ha d'afrontar amb radicalitat i coherència’. Treuen aleshores un manifest molt contundent on exigeixen que es destrueixi el poder autoritari, monàrquic i medieval de l'Església, així com altres elements que exigeixen canviar. I això, demanen, ho ha de fer tothom, bisbes i laics. L'any 2019 els bisbes alemanys prenen una decisió sobre aquest tema, posar en marxa un camí sinodal alemany vinculant. No parlen de sínode, sinó de camí sinodal, i parlen de vinculant. Dos cavalls de batalla, les dues grans novetats de l'experiència alemanya respecte al sínode mundial.

No volien posar en marxa un sínode?

No, perquè segons el codi de dret canònic en la celebració dels sínodes està tot lligat i ben lligat. Ja es va celebrar un sínode el 1971 i encara estan a Alemanya esperant de Roma autoritzacions per a algunes coses que mai han arribat. En el camí sinodal redacten els seus propis estatuts i el seu propi reglament intern. Aquest sínode està estructurat amb una presència del ZDK, els laics, també dels sacerdots i tots els bisbes. Convé saber que vinculant ho és per a tots. En el sínode canònic el que es diu al Sínode es queda al Sínode, d’alguna manera. I vinculant per als alemanys vol dir que com el Poble de Déu és infal·lible quan creu, vol dir que ha de ser escoltat i que s'ha de tenir en compte.

I com s'implementa això?

Perquè un text o una proposta sigui aprovada en el camí sinodal alemany es requeriran dos terços, majoria qualificada, de tot el camí sinodal, i alhora també es requereix que els bisbes presents aprovin el text amb dos terços també, amb majoria qualificada. Això entenen per vinculant. Això es va decidir l'any 2019 a la llum de l'informe MHG i per l'experiència ‘d'aixecada de camisa’ que van sentir en el sínode del 1971. El setembre de 2022 es va celebrar l'última sessió del camí sinodal alemany, però tenen pendent la sisena assemblea que la celebraran l'any 2026 per avaluar el nivell de compliment dels acords. Llavors serà el més interessant, que està encara per venir.

Ho faran anys després del Sínode mundial del 23-24?

Sí. Una vegada es coneguin les decisions del sínode mundial hi haurà un moment en el qual l'Església alemanya tornarà a ajuntar-se per avaluar la implementació del camí sinodal. I esperem que siguin palmes de festa i no crits i murmuris!

És una rebel·lió contra el Vaticà?

Tothom sap que si no tens problemes amb el Vaticà, els tindràs amb els feligresos, es tracta al final de triar el problema. Dels 27 bisbes alemanys, 5 no estan d'acord amb aquest camí. 22 han preferit tenir problemes amb el Vaticà i 5 han preferit tenir problemes amb els feligresos. Això fa que el panorama, des d'un punt de vista periodístic, es posi molt interessant, dit sigui de pas.

Hi ha experiències a l'Església d'altres sínodes vinculants com l'alemany?

Sí, a les esglésies catòliques d'Orient. Hi ha dos codis de dret canònic a l'Església catòlica, el llatí que té un model d'exercici de l'autoritat monàrquic i absolutista, i el de les esglésies catòliques d’Orient on hi ha una sinodalitat que s'apropa molt al model alemany. Totes les esglésies parlen, dialoguen i prenen decisions sinodalment. Són esglésies minoritàries, petites, però esglésies que venen del primer mil·lenni, les més originals. Un altre punt semblant passa a les esglésies ortodoxes, que no són catòliques però són cristianes. Hi ha una experiència de sinodalitat molt rica en el món cristià. On no existeix aquesta experiència de sinodalitat és en el món llatí.

El sínode mundial llavors no servirà per a res?

Sí home! Ens permetrà prendre el pols de quina és la situació de l'Església en l’àmbit mundial. L'Església no és una trainera que navega pel Cantàbric a l'estiu. Els campionats de traineres les guanya el primer que passa més ràpidament la boia a l’aigua. L'Església no és una trainera de 15-20 persones, és un transatlàntic i els canvis de rumb requereixen un arc de moviment molt llarg. A mi em sembla que si Francesc duu a terme el sínode de la manera que ha estructurat -ho sabrem segurament al setembre d'enguany- pot succeir que faci el mateix que va fer en 2014 i 2015.

Què va fer aleshores?

El text aprovat el 2014 va tornar a l'any 2015 per treballar-se i a conseqüència d'això va aparèixer l'exhortació ‘Amoris Laetitia’ que va obrir la porta a parlar de molts temes de moral sexual. Ens trobaríem llavors amb un model de funcionar a l'Església que ja ha estat assajat, a l'Església estatunidenca en la dècada dels vuitanta i noranta.

Penalitzarà el Vaticà en uns anys a Alemanya amb bisbes que tinguin l'encàrrec d'erradicar la sinodalitat allà?

Passa sovint. Aquí a Bilbao fa trenta anys que patim penalitzacions! Al final cada bisbe fa les seves opcions. Cal preguntar-se sovint amb qui vols estar, amb la teva diòcesi o amb la teva carrera i la cúria vaticana? Ara, cal recordar que l'elecció de bisbes a Alemanya no és l'habitual d'aquí. I com ja deia Tarancón, els bisbes espanyols tenen torticolis de mirar a Roma i no al Poble de Déu.

Vol dir que els bisbes alemanys han triat estar amb el poble alemany?

Sí. S'han adonat que el problema de la pederàstia té unes dimensions estructurals impressionants. Que aquest assumpte no poden resoldre'l sols, que requereixen el suport de tot el Poble de Déu. Hi ha una estampida de gent de les esglésies. L'única manera de detenir aquesta hemorràgia és fer una nova Església i entendre el poder i l'autoritat d'una nova manera. I això ho han de fer amb el laïcat. Parlem de fer un govern i impartir magisteri de manera corresponsable.