“Els estudiants musulmans necessiten més referents”

Aina Argueta –CR Una plataforma per millorar les mancances que els alumnes detecten en el seu recorregut acadèmic. Aquesta és la idea que se li va acudir a un jove universitari ara fa dos anys i que es va acabar materialitzant en l’Associació d’Estudiants Musulmans (AEM). Actualment, són més de 90 membres, han iniciat molts projectes envers l’educació i reivindiquen que “els estudiants musulmans necessiten més referents”.

“Som les persones idònies per poder detectar les falles que hi ha al sistema a l’haver passat pel mateix recorregut”, explica Lina Ball, que és membre de l'AEM. Ella participa en un projecte de reforç escolar de l’entitat d'estudiants musulmans que es desenvolupa al Centre Cultural Islàmic Català, al barri del Clot de Barcelona.

Un alumne d’origen marroquí té el doble de possibilitats d’abandonar els estudis i no passar de l’ESO que un autòcton, segons la Fundació Ibn Battuta. Si la taxa de fracàs escolar a Catalunya ja és preocupant, donat que se situa al 30%, la de la població d’origen marroquí arriba al 67%. Hi ha moltes raons per les quals l’abandonament escolar marroquí és superior a la resta d’estudiants, però des de l’AEM destaquen dues des d'on fan acció: la infravaloració i la desmotivació.

Amb l’objectiu de rebaixar aquestes xifres relacionades amb el fracàs escolar, l’entitat imparteix els tallers de repàs amb una doble funció. En primer lloc, reforçar les matèries que més costin als alumnes; i, en segon lloc, que els infants entrin en contacte amb estudiants universitaris i graduats. “Als infants musulmans els hi falten referents”, afirmen. En canvi, amb aquests tallers, els infants “es poden veure reflectits". "Els serveix de motivació”, conclouen.

Alguns membres de l’associació van participar a ’La nit de les religions‘, organitzada per l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR), i van relatar les seves experiències de com s’havien sentit infravalorats pel professorat. “El fet que un professor, un referent, no vegi en tu futur ni la possibilitat que puguis arribar a ser algú contribueix a la desmotivació dels joves estudiants”. Des de l’AEM detallen que, fins i tot, coneixen casos on els estudiants marroquins han estat denigrats per la seva raó d’origen.

El clima no és encoratjador. En contraposició, Lina Ball explica que molts cops els seus alumnes li pregunten: “Com puc estudiar el mateix que tu?”. És llavors quan veu que la seva acció va més enllà de reforçar les matèries de l’escola, pot inspirar a la futura generació.

Molts dels membres de l’AEM són els primers de la seva família en arribar a tenir estudis superiors. “Molts dels nostres pares eren immigrants de primera generació i van patir un procés molt més difícil per adaptar-se al país”. No dominaven la llengua, per tant, la cerca de feina i la relació amb les persones autòctones es dificultava. Són els seus fills i filles, immigrants de segona generació, qui comencen a arribar a la universitat i aconsegueixen titulacions superiors. “Sentim que és el nostre deure poder facilitar aquest recorregut a estudiants d’altres generacions”, defensen des de l’associació.

Un altre vessant de l’AEM és reivindicar una educació més inclusiva amb la comunitat musulmana. Defensen l’ús del hijab per totes les que el vulguin portar. “El hijab és part de la identitat d’una persona”, manifesta la voluntària, “no entenem com poden haver-hi limitacions per viure en aquesta societat amb un símbol que t’identifiqui”. La qüestió del hijab té diferents eixos, com el psicològic, l’islàmic i el personal. Tanmateix, l’entitat defensa la seva normalització als àmbits acadèmics i laborals. Per una altra banda, també advoquen per l’adequació d’espais per resar a les universitats i fer més compatible la vida acadèmica amb la vida religiosa.

Des de l’organització valoren molt positivament la seva curta trajectòria, de gairebé dos anys en actiu. Asseguren que s’han convertit en “un espai on els i les joves estudiants poden expressar-se amb tranquil·litat, acompanyar-se i trobar lluites comunes”. “Hem d’aconseguir que aquesta sensació es transmeti a la societat”, conclou Lina Ball.