“L’època més sagrada del calendari hebreu”

(David Casals/CR) Tamara Schagas estudia estudis rabínics a Jerusalem i exerceix com a seminarista a Atid, una de les quatre comunitats jueves de Barcelona, de tendència progressista.

En Catalunya Religió, ens explica com se celebra a la seva comunitat l’Any Nou (el 16 de setembre va començar l’any 5773) i deu dies després, Yom Kipur, el dia del perdó, que es comença a celebrar aquest dimarts. Són els dies més importants del calendari jueu i amb Schagas, repassem aquestes el significat d’aquestes dues festes i també la diversitat que hi ha en el sí de la seva tradició, que també es dóna a Catalunya.

Tamara Schagas (TS): El sentit, el significat de totes les festes del calendari és compartit per tot el poble jueu. En el judaisme hi ha festivitats d’origen bíblic o altres d’origen postbíblic, que sorgeixen en el període dels profetes i de l’exili. Existeixen també festivitats modernes, que sorgeixen després de la declaració d’independència de l’estat d’Israel. Com més antigues són les festes, més sentits s’hi ha agregat, i hi ha més costums i rituals al seu voltant.

TS: Rosh HaShana és el cap d’any de l’any, i Yom Kipur, el dia de l’expiació. És l’època més sagrada del calendari hebreu, és un temps de reflexió, d’introspecció. Són dies solemnes en totes les comunitats.

TS: Les tradicions en les diferents comunitats són les mateixes però amb matisos. La pràctica del dejuni per Yom Kippur es fa a totes les comunitats. Les oracions tindran matisos, canviaran alguns textos. Hi ha comunitats on el temor reverent a Déu té centralitat, i altres on es destaca més la crida a la consciència.

TS: Sí, és obligatori escoltar el so del ‘shofar’, una banya el so de la qual té com a objectiu despertar de la nostra ànima la somnolència, convocar-nos a la reflexió i a l’arrepentiment.

TS: A Atid celebrem dos dies de Rosh HaShana. Hi ha comunitats liberals que només ho celebren un dia, però aquesta situaciónes dóna majoritàriament perquè per les oracions jueves, es necessita la presència de 10 persones adultes (majors de 13 anys).

TS: El poble jueu s’ha desenvolupat, ha crescut i s’ha enfortit durant milers d’anys d’exili. La situació de les comunitats jueves a cada lloc, si tenien els mateixos drets i obligacions que la resta de ciutadans, ha marcat al llarg dels segles matisos en pràctiques, rituals, lleis i costums. La distinció més general i més coneguda és entre safardites i asquenazites.

Els sefardites són jueus que vivien i continuaren les tradicions de les comunitats que es van desenvolupar en països o territoris governats per l’imperi Àrab. En hebreu, Sefard és Espanya, i sefardita vol dir espanyol. En temps d ela inquisició, els jueus sefardites van immigrar majoritàriament a països àrabs, doncs en els llocs on l’església catòlica tenia un paper central, eren obligats a convertir-se o eren morts o expulsats.

TS: L’origen de la denominació ‘asheknazi’ està relacionat amb la zona germànica al vltat del riu Rin, des d’Alsàcia al sud fins a Renània en el nord, zona que va portar el nom d’’Ashkenza’ a partir del segle X. Els jueus asquenazites provenen d’aquí, llavors es van dispersar i formaren comunitats en llocs com Polònia, Ucraïna o Rússia.

TS: Les diferències enter asquenazites i sefardites no són per raons ideològiques, sinó per context espacial i temporal, com vestits i aliments.. En termes ideològics i filosòfics, la situació està influenciada amb com era la societat que els rodejava. Això va marcar la diferència: si tenien accés els jueus a estudiar els pensadors locals, si coneixien l’idioma local o es veien obligats a mantenir-se en petites comunitats, si eren perseguits i es sentien rebutjats.

TS: El poble jueu ha viscut canvis i transformacions al llarg de segles, no ha viscut al marge del que passava al seu voltant. En l’època de la il·lustració, va sorgir la ‘Hazkalà’, paraula que pot ser traduïda com educació, intel·lectualitat. En aquesta època i a Alemanya especialment, de separació entre vida comunitària i vida religiosa, l’interès per l’educació i la formació i el sorgiment de la ciència moderna influeixen en les comunitats jueves.

Van aparèixer jueus que, sense voler deixar de ser-ho, volien ser membres més actius dels llocs on vivien, estudiar fora dels marcs religiosos, i així sorgeix un procés històric, una reforma de la pràctica i la vida jueva. El primer ‘moviment’ dins del judaisme és el reformisme i en resposta a aquest i als seus canvis, apareix l’ortodòxia i a posteriori, apareix com a grup dins del reformisme el moviment conservador.

TS: L’ortodòxia viu una vida segons la llei jueva. La ‘halaja’, la llei jueva, és la que deriva del text bíblic i de la interpretació de generacions i generacions de rabins, que està prohibit modificar. El moviment reformista considera que els rabins de generacions anteriors han interpretat el text i han pres decisions d’acord a l’espai i al temps on vivien. Veiem la llei jueva com a important, però no la veiem com obligatòria. Les obligacions són individuals, i el judaisme reformista dóna un lloc central a l’individu i als seus drets sens oblidar que és part d’una comunitat i d’un poble.

TS: El moviment conservador és un punt intermedi: sosté la llei jueva, però parteix de les noves determinacions que, encara que estan basades en el passat, pren en consideració el present. És un moviment que es veu a sí mateix obligat al compliment de totes aquestes normes.