Roger Vilaclara –CR Diàleg, respecte i reptes de futur. Aquestes han estat les grans línies de reflexió que han proposat els ponents de la taula rodona que s'ha organitzat aquest dilluns a la tarda per presentar l'informe Implicacions religioses i de consciència en les qüestions bioètiques més rellevants en el debat actual a escala internacional.
En l'acte que ha tingut lloc al Palau Robert de Barcelona hi han intervingut el president del Consell Assessor per la Diversitat Religiosa d'Afers Religiosos i autor de l'informe, el filòsof Francesc Torralba; l'especialista en budisme i diàleg interreligiós, presidenta de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional, Montse Castellà; i la teòloga, copastora de l’Església Evangèlica Unida de Terrassa i presidenta de la Unió d’Esglésies Baptistes de Catalunya, Ruth Giordano. La taula rodona l'ha moderat la periodista i col·laboradora de Catalunya Religió Laura Mor.
Des d'un inici, Francesc Torralba ha definit la bioètica com un “diàleg vertader”. Un diàleg que s'ha de contraposar amb les confrontacions o les juxtaposicions de monòlegs que, segons el filòsof, "són el que sovint es dona en els debats". “El diàleg és una feina molt difícil, per això la bioètica és tan complicada”, ha dit.
Per ajudar a aquest diàleg, Francesc Torralba ha subratllat la importància del llenguatge i de l’aclariment. “Cal determinar quin significat tenen les paraules i cal fer un treball propedèutic”, ha dit.
“Tenim un problema en com interpretem”
Sobre aquest treball de terminologia, també s’hi ha referit Montse Castellà: “Hem de tenir en compte amb qui estem parlant i trobar les paraules perquè l’altre pugui captar el que diem”. “El diàleg també ha de ser individual de cadascú: hem de canviar per dins per transmetre allò que sentim”, hi ha afegit. En aquesta línia, Castellà ha defensat que “l’experiència és molt important”. “Les religions poden dividir, en canvi, l’espiritualitat ens uneix”, ha dit.
“La història ens diu que des de les tradicions religioses hem imposat una manera d’entendre la vida”. Per Ruth Giordano, “tenim un problema en com interpretem” i les religions “han de ser capaces d’obrir aquest diàleg”.
L’hermenèutica, el mètode de comprensió de les ciències mitjançant la contextualització, també ha centrat part del diàleg entre els tres ponents. I és que, com ha dit Giordano, “no actuem avui com fa 100 anys”.
En la mateixa línia, Torralba ha explicitat l'asincronia entre “el ritme vertiginós de la ciència i el ritme lent i pausat de l’ètica, i encara més del dret”. Això provoca que hi hagi preguntes molt noves davant de tradicions espirituals i religioses mil·lenàries. “Ens poden inspirar”, ha dit Torralba de les religions, “però no trobarem solucions concretes sobre si es pot fer un trasplantament o es pot dissenyar un cor artificial”. Per aquest motiu, cal l’hermenèutica: “No hem de trair l’esperit del text o de la tradició, però si els hi hem de donar una visió o context”.
La bioètica, la ciència del futur
Els reptes i els canvis també formen part de les implicacions religioses en la bioètica. “Estem en un moment de nou paradigma”, ha dit Castellà. Ha parlat de fer un exercici d’autocrítica des de les religions. “Totes elles han nascut en societats fortament patriarcals i encara ho trobem en els textos, forma part de la nostra tradició”, ha dit. Sobre això, ha aclarit: “Fa falta seure i veure quin sentit té ara”. “La tradició s’ha de poder ajustar a l’època en què es troba i això té a veure amb el diàleg”, ha conclòs.
Aquests reptes i canvis tenen a veure amb el futur i les noves generacions. “La bioètica és la ciència del futur” i calen diàlegs sobre com s’ha de viure per garantir poder viure dignament en el futur. Un debat que té molt a veure, ha detallat el filòsof, en la gestió de l’aigua, la preocupació per la biosfera o l’ecologia. Torralba ha citat els textos del budisme o l’encíclica Laudato Si’ del papa Francesc per recordar que les religions ja tracten aquests temes.
Pel que fa als joves, Ruth Giordano ha destacat el paper de l’educació i el “respecte vers l’altre” per fomentar el diàleg. “Hem de fer pedagogia amb les noves generacions”, hi ha afegit.
Torralba ha reconegut l’activisme jove de persones com Greta Thunberg. Parlant de joves, també ha manifestat que es poden donar “debats contradictoris” per la priorització d’aquests. “La mateixa generació defensa aferrissadament la vida animal o vegetal i no la d’altres tipus”, ha dit.
Sobre l’informe d’Afers Religiosos, Ruth Giordano ha assegurat que Francesc Torralba “ha estat capaç d’explicar d’una manera senzilla, curosa i planera que és allò que creuen cada una de les tradicions religioses”.
En començar l’acte, el director d’Afers Religiosos, Carles Armengol, ha destacat la importància de l’ètica pels debats actuals: “Quan ens plantegem allò que és bo o allò que és just, la ciència sovint no ens ho soluciona”. Per a Armengol, les religions, les conviccions i les cultures són elements de coneixement que conformen la saviesa amb què es construeix la bioètica. “Les tradicions religioses aporten coneixement que ajuda a formular la racionalitat moderna junt amb la ciència”, ha apuntat. Per aquest motiu, des d’Afers Religiosos es va encarregar aquest informe a Francesc Torralba.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.