Què diuen sobre religió els programes electorals del 23-J?

AINA ARGUETA -CR La religió i l'espiritualitat està present en les eleccions estatals del pròxim 23 de juliol? Després d'una recerca en els programes electorals dels diferents partits, es pot determinar que hi ha una presència mínima del fet religiós en les diverses propostes de país.

En més d'un cas, es relaciona el fet religiós amb la cultura, les tradicions i també l'educació. Però també hi ha qui entén la religió com un terme equivalent a dogma. I una dada destacable: com més a la dreta està el partit en l'espectre ideològic, menys es parla de religió en els programes electorals.

En el context català, el partit d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) parla d’Espanya com un estat confessional hereu del nacionalcatolicisme. Es fa especial menció els Acords de l’Estat amb la Santa Seu, presents en l’annex constitucional, que “atorguen preeminència en l’esfera pública a la religió catòlica”.

En l’àmbit educatiu, el partit de Gabriel Rufián desaprova que l’assignatura de religió en l’educació obligatòria mantingui “uns continguts determinats per la mateixa Església catòlica”. Són partidaris que el dret a la formació religiosa es mantingui, però en el marc de cadascuna de les confessions i fora de l’educació institucional reglada.

També opinen que “la neutralitat de l’Estat no és compatible amb la presència dels símbols religiosos als llocs públics destinats a l’exercici de les funcions pròpies de la comunitat política, com ara oficines, escoles, tribunals, hospitals o presons”.

El partit proposa anul·lar els acords entre la Santa Seu i l’Estat espanyol del 1979 que “estableixen privilegis religiosos i obliguen a oferir religió catòlica en l’educació reglada”. Alhora, obre la porta a revisar els acords subscrits l’any 1992 amb federacions d’entitats representatives, respectivament, de les confessions evangèlica, islàmica i jueva.

Junts, amb Miriam Nogueras com a candidata de Barcelona, menciona en el seu programa electoral breument el fet religiós en l’apartat ‘Una Administració de justícia al servei del ciutadà’ on proposa que hi hagi una transferència de les competències relatives al registre d’entitats religioses presents a Catalunya cap al govern català.

Candidatura d’Unitat Popular (CUP) no esmenta en cap cas el fet religiós, però sí a l’Església catòlica. En el seu programa electoral defensen el moviment feminista com l’eina per canviar-ho tot i denuncien “el poder polític, mediàtic i econòmic de la institució i els seus privilegis fiscals i tributaris”. Per una altra banda, també advoquen per una educació 100% pública i laica.

La religió en el conjunt de l'Estat

Al programa electoral del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), encapçalat per Meritxell Batet a Catalunya, no es menciona el fet religiós mas enllà de l’apartat "Espanya avança cap a la laïcitat". En ell, s’explica que el govern estatal ha treballat intensament en la normalització de la diversitat religiosa i el reconeixement de les minories. També en “la neutralitat i la igualtat del sistema de relacions dels poder públics amb el fet religiós”.

D’altra banda, a les propostes en el mateix apartat, PSOE assegura reforçar les polítiques de neutralitat religiosa en actes públics, per així respectar totes les creences i complir el principi constitucional de laïcitat. En el tercer punt es refereix directament a l’Església catòlica. “Seguirem treballant amb l’Església catòlica per avançar en el compromís assumit per la institució d’aconseguir per si mateixa els recursos suficients per a l’atenció de les seves necessitats”, anoten.

Al programa de SUMAR, partit encapçalat per Aina Vidal a Catalunya, es parla sobre el fet religiós en l’àmbit educatiu. Per la defensa d’una educació laica i crítica, el partit afirma que “el sistema educatiu ha de respectar i promoure la llibertat de consciència, i per això, prescindir de l’afirmació dogmàtica de continguts doctrinals, morals o religiosos". Continuen dient que cap religió ni simbologia religiosa formaran part del currículum.

En aquesta línia, el partit de Yolanda Díaz creu que l’educació ha de ser laica i, per tant, “el fet religiós ha de ser abordat en les seves múltiples dimensions com un element cultural i social de rellevància, però els ensenyaments confessionals no han d’integrar-se en el currículum ni en l’horari lectiu".

Les organitzacions religioses són mencionades en l’àmbit dels joves. Sumar explica la seva intenció d’aplicar una llei que reguli el moviment associatiu juvenil i inclou directament als apartats joves de les organitzacions religioses.

El Partit Popular (PP) es refereix en dues ocasions al fet religiós en el seu programa electoral. En primer lloc, remarca el seu compromís per garantir el dret fonamental de llibertat religiosa. També menciona que “s’estendran els beneficis fiscals a les confessions religioses amb notori arrelament”. El partit d'Alberto Nuñez Feijóo també menciona la “intolerància religiosa” quan remarca la importància de comprometre’s amb Orient Pròxim.

El partit d’ultradreta VOX menciona diversos cops la “religió climàtica”, la qual "imposa restriccions i tancaments". Respecte al fet religiós, el partit d’Abascal assegura que “garantirà el dret dels pares que els seus fills rebin una formació religiosa i moral d’acord amb les seves pròpies conviccions”.

El fet religiós, en percentatges

Una dada rellevant sobre la presència del fet religiós als programes electorals és la proporció de pàgines dedicades a aquest àmbit amb relació al total de pàgines del document. Al programa de la CUP, de 12 pàgines en tres ocasions apareix el terme "Església catòlica" (25%); al d'ERC s'esmenta 21 vegades "religió" en 132 pàgines (15,9%); al de Junts hi apareix 2 vegades en 148 (1,35%); al programa del PSOE es fa quatre mencions sobre la laïcitat en 272 pàgines (1,5%); al de Sumar trobem la religió mencionada 7 cops i el terme "laica" dos més en 182 pàgines (5%); i al PP mencionen el fet religiós 4 vegades a 12 pàgines (3,5%); i Vox menciona 7 cops la religió en 178 pàgines (3,9%).