Vés al contingut
Catalunya Religió
catedral
Un fragment del cançoner trobat | Catedral de Barcelona
Galeria d'imatges

AINA ARGUETA -CR L’Arxiu de la Catedral de Barcelona ha descobert un important fragment de cançoner trobadoresc de la primera meitat del segle XIV entre els seus arxius. El fragment, format per 13 fulls amb 17 poemes, suposa la descoberta més rellevant d’un manuscrit medieval amb poesia dels trobadors dels darrers 100 anys.

L'investigador de la Universitat de Girona (UdG), Sadurní Martí, ha informat que és una descoberta "realment excepcional". Encara que el document es trobi en mal estat, per haver-se mullat molt durant els segles i els "inevitables" cucs del paper, l'ha definit com "el fragment medieval més important que s'ha trobat en els últims 100 anys". Les disset peces del cançoner són conegudes, però, segons Martí, reflecteixen el que estava passant a Catalunya la primera meitat del segle XIV en l'àmbit trobadoresc.

La professora de literatura medieval de la UdG i, també, investigadora, Miriam Cabré, ha afegit que la troballa és important perquè hi ha pocs testimonis manuscrits. Al llarg del segle XX, s'havien trobat 20 fragments de poesia de trobadors, però eren còpies d'erudits posteriors o fragments originals molt petits.

"qualsevol testimoni de com va ser la seva vida dels trobadors és important"

La poesia catalana medieval és la poesia dels trobadors, ha contextualitzat Cabré. "Els trobadors són una part molt important de la cultura catalana i de la cultura europea i qualsevol testimoni de com va ser la seva vida és important", ha subratllat. Els trobadors són els primers poetes laics en una llengua vernacle i la seva obra reflecteix la cultura dels poderosos. "Difonen l’amor, les qualitats que han de tenir les persones corteses, però té un component polític molt important", ha assenyalat.

Escrit per una mà catalana

Els investigadors han observat que hi ha una manera de copiar poesia pròpia de Catalunya. En el territori es copiava a ralla tirada i no en dues columnes, com a la resta d'Europa. Trobem un cançoner menys luxós, sense iconografies i per un ús més funcional. "Potser ens pot ajudar a explicar perquè els cançoners catalans estan copiats de la mateixa forma", ha puntualitzat Cabré.

En el cançoner, hi ha poemes de quatre autors. La majoria de les peces són de Peire Cardenal, un poeta conegut per fer poesia anticlerical, crítica amb el clergat pel poder que havien adquirit. Sorgeix en un context quan els trobadors estan component la poesia en les corts laiques. De vegades se’l defineix com un trobador moral, però la professora Cabré la defineix com "una poesia satírica amb una connotació política".

"La Catedral de Barcelona té esperit de centre de recerca"

El responsable de Patrimoni de la Catedral, Robert Baró, ha contextualitzat que l'arxiu té més de 2 km lineals de documentació, només de pergamins n'hi ha més de 40.000. Degut a les seves dimensions, "mai s'acaba d'endreçar totalment". Baró ha explicat que van "per sèries, per zones de l'arxiu i sovint donen sorpreses". Aquesta que és tan critica amb el clergat del moment no és normal que estigui a la Catedral i s’ha d’investigar com ha arribat a l'arxiu de la institució.

Aquest document s'ha trobat en un fons que s'anomena "miscel·lània", amb documents que han arribat a la Catedral de manera molt aleatòria i moltes vegades no se sap ben bé com els tenim, però fa segles que hi són. Inventariant aquesta documentació es va poder identificar aquesta peça i es va estabilitzar, posar-la en situació de conservació millor del que estava, i contactar amb especialistes que estudiïn el seu contingut i amb el Centre de Restauració de Béns mobles de Catalunya per poder fer el tractament físic del paper. Baró ha conclòs dient que "la Catedral de Barcelona té esperit de centre de recerca i ho posem en mans de qui en sap més".

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.