CR/ FJM Trenta-sis hores, quatre redactors i moltes hores seguides sense dormir. Són algunes de les xifres que van donar com a resultat el document final de l'etapa del Sínode que ha finalitzat i que ha explicat el seu relator, el cardenal i bisbe de Luxemburg, Jean-Claude Hollerich. Ho ha fet durant la lliçó inaugural de la Fundació Joan Maragall que s'ha celebrat aquest dimarts al vespre a l'Ateneu Universitari Sant Pacià sota el títol El Sínode, els reptes del nostre temps i el futur de l'Església, i amb la participació del bisbe auxiliar de Barcelona, David Abadias.
El document final del Sínode, ha explicat Hollerich, és un document "transicional", perquè cal recordar, que el Sínode no ha acabat, ho farà l'any vinent, al mes d'octubre de 2024. El document fet públic és important perquè, afirma Hollerich, "els participants del Sínode s'han reconegut en ell". Un exemple, ha explicat, de com el document no ha pogut ser manipulat ni per bisbes ni per cardenals, "ni per ningú".
Un text, ha remarcat diverses vegades, que parla sobretot "d'acollir tothom". En el text es parla sobre l'homosexualitat, la poligàmia o l'accés al diaconat de les dones, "un tema del qual s'ha parlat molt", ha reconegut. La idea final en tots els casos, ha explicat, és que "tothom és benvingut a l'Església". Hollerich ha confessat que en molts dels temes hi havia una majoria d'acord i una petita part de gent molt contrària.
Davant d'aquestes postures, ha explicat, tenia por a la votació final sobre el document final. "A cada paràgraf hi havia un 80% de vots a favor, i al principi ningú pensava que aquest seria el resultat, va ser fantàstic", ha reconegut.
Hollerich defensa que "si es vol ser una Església missionera, s'ha d'adoptar l'actitud de Jesús, hem d'acollir tothom, i això no vol dir que acceptis el que fan, però hem d'acollir tothom, com Jesús". El Sínode ha reforçat la idea per a Hollerich que "cal confiar en l'Esperit", que actua, afirma el cardenal, "dialogant sobre posicionaments contraris".
Amb el Sínode, explica, també s'ha entès que a l'Església "no la mou la jerarquia", ni que l'Església "són els bisbes", sinó que l'Església "no pot decidir sense mi, però jo tampoc puc decidir res sense l'Església en majúscules, el poble de Déu". Per a Hollerich, "cal trobar una manera de fer Església diferent, amb tothom, una Església on tothom compti".
Dins la lliçó inaugural de la Fundació Joan Maragall també s'ha anunciat el canvi de presidència de l'entitat eclesial. David Jou, fins ara president, deixa el càrrec i l'assumeix Jaume Angelats. El nou president de la FJM ha iniciat la seva intervenció parlant de gratitud i responsabilitat. "Gratitud envers la FJM, que des de fa gairebé 35 anys ha esdevingut en el nostre país un espai eclesial dialògic entre cristianisme i cultura, conscient que tota cultura té una dimensió religiosa i tota religió necessita una mediació cultural".
També ha afegit que ha acceptat el càrrec "senzillament per sentit de responsabilitat, en correspondència amb el molt que he rebut d'aquesta Fundació". En referència a la tasca que emprèn com a president de la FJM, espera "poder continuar discernint i fomentant les línies vocacionals més específiques de la FJM: cultivar la sensibilitat sinodal en tots els àmbits eclesials de Catalunya, mirar de teixir bones relacions col·laboradores amb la rica pluralitat d'iniciatives provinents dels rics i variats camps culturals i artístics del país; establir complicitats amb institucions polítiques, empresarials, culturals i socials, posant en relleu el valor de la dimensió religiosa per a la convivència cívica i la vida comunitària; cercar claus interpretatives actualitzades per valorar adequadament el patrimoni de la pietat popular, i entorn de la vertebració que suposa per a la Fundació la revista Qüestions de Vida Cristiana continuar dissenyant propostes dialògiques agosarades en sintonia amb la trajectòria de la FJM Cristianisme i Cultura".
Prèviament a la intervenció d'Angelats ha pres la paraula David Jou, que ha agraït a l'arquebisbat de Barcelona que mantingués la seva aposta per la tasca de la Fundació i, malgrat els moments econòmics difícils pels quals passa la institució, li ha volgut donar suport traslladant la seva seu al Palau de la Balmesiana; d'aquesta manera, ha afegit Jou, la FJM viu esperançada que aquests nous espais, seu de la històrica institució del Foment de Pietat Català, que tant va fer per la difusió de la llengua catalana durant gran part del segle XX, i que estan carregats de valor històric i patrimonial, impulsin i permetin continuar irradiant el diàleg fe i cultura des del bell mig de la ciutat de Barcelona".
"El suport de l'arquebisbat, que també és econòmic, és motiu de celebració; però, malgrat tot plegat, ha remarcat Jou, això no evita que en aquests moments el context social i cultural encara siguin difícils i que la situació econòmica de la institució requereixi mantenir una aposta clara per la cerca de nous espais de col·laboració i per establir sinergies amb tot el món cultural de dins i fora de l'Església".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.