Si es confirmen les notícies, que darrerament han aparegut en els mitjans de comunicació, segons les quals els immigrants sense papers no podran accedir plenament als serveis de salut, haurem baixat un graó més en el descens vers l’infern de la indignitat del nostre país.
L’aplicació d’aquesta norma desdibuixa un dels drets fonamentals dels éssers humans com són el dret a poder menjar i el dret a poder curar les nostres malalties. Sóc conscient que hi ha molts més drets fonamentals que cal afegir a aquesta llista de drets humans essencials, però he volgut remarcar aquests dos perquè si no mengem i no curem les nostres malalties ens morim i si ens morim ja no ens calen, malauradament, molts més drets.
Han estat moltes les persones que un cop han escoltat aquests plantejaments han manifestat que, estant d’acord amb el què s’exposa, han arribat a la pessimista conclusió que: Per molt que diem, no ens faran pas cas.
Tal volta és cert que no ens faran cas però al menys que consti i quedi constància que nosaltres no hi estem pas d’acord.
És el mínim que cal esperar de tots nosaltres.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.