Les institucions corresponents ens han convocat a les parts implicades a una reunió a Madrid per celebrar el XX Aniversari de la signatura dels Acords de Cooperació entre els representants de l'Estat i les Confessions Religioses reconegudes en el moment de la seva aprovació com de notori arrelament.
El representant de la Comunitat Protestant no ha dubtat, en la seva intervenció, de qualificar la signatura d'aquests acords com un "fita històrica". Per justificar el seu posicionament ha argumentat, encertadament, el canvi que va significar per a la seva vida passar d'acompanyar el seu pare, pastor evangèlic, quan era conduït a comissaria per ser interrogat (amb el perill de poder passar, posteriorment, a ser detingut) a seure a una mateixa taula amb els representants del govern per debatre el contingut dels acords.
Impecable en el seu raonament.
Evidentment, passar de ser perseguit i acovardit a tenir dret a seure en la mateixa taula és un canvi de calat històric sense parangó.
Sens dubte és un canvi històric que et deixin entrar a la casa de la Llibertat Religiosa quan abans eres perseguit pel sol fet d'existir.
La notícia mereix el millor dels titulars.
No obstant això, la bona notícia no consisteix només en que tinguem el dret a entrar a la casa de la Llibertat Religiosa, sinó que puguem accedir a totes les seves dependències sense cap restricció i en igualtat de condicions.
I aquí és, precisament, on rau la clau del conflicte encara no resolt.
Se'ns reconeix els nostres drets formals però se'ns segueix negant el lliure accés i la igualtat de tracte.
Per a nosaltres aquest tracte s'explica amb una sola paraula: discriminació.
Portem des de l’arribada de la democràcia, i més especialment des de la signatura dels acords, més de 20 anys esperant que ens deixin entrar a la cuina i tinguem dret d'accés al menjador.
Hi ha pluralisme religiós en aquest país?
Sens dubte, però reservat al dret d'admissió.
És el pluralisme de les formes.
Però segueixen sense resoldre’s les qüestions de fons.
Els que han llegit la Bíblia entendran el meu següent exemple.
Quan Déu va alliberar els israelites de la seva esclavitud a Egipte va ser una fita històrica. No obstant això, l'acció de Déu no es va limitar a alliberar-los de l'opressió, sinó que es va ocupar d'ells en la seva marxa pel desert cuidant-los i nodrint-los fins que van poder valer-se per si mateixos.
No hi ha dubte que el seu alliberament va ser una fita històrica però sense el posterior i adequat desenvolupament dels acords els israelites haguessin mort en el desert i la història de la humanitat hagués estat una altra molt diferent.
M'explico?
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.