Fa poc s’ha celebrat a la ciutat de Barcelona la II Cimera Interreligiosa Iberoamericana. Aquests tipus de cimeres són trobades prèvies que s’organitzen abans de l’encontre anual de caps d’estat i de govern dels països iberoamericans. El seu propòsit és posar en l’agenda dels màxims dirigents de cada país tot un seguit de propostes de treball que contribueixin a un més gran aprofundiment en les llibertats i en el desenvolupament econòmic.
Per segona vegada a la història s’ha considerat que la perspectiva de les Confessions Religioses pot ser una aportació significativa a les conclusions finals de la Cimera.
La veritat sigui dita és que pel GTER, el Grup de Treball Estable de Religions, -organitzador de l’encontre juntament amb Religions for Peace- ha estat un repte important organitzar aquest esdeveniment i treballar per arribar a unes conclusions finals que responguin a l’expectativa creada.
Aquest nou espai de servei i testimoni ens ha de portar a un aprofundiment en la nostra pròpia reflexió sobre la part de l’espai públic que som cridats a ocupar.
Si fa uns anys el repte era treballar per fomentar el diàleg interreligiós i per fomentar el diàleg amb la societat civil, el repte d’avui en dia és ser capaços de posar sobre la taula propostes de treball amb vocació de canvi social.
Ja no n’hi ha prou en dir que volem dialogar. Avui en dia s’ha de dir sobre què volem dialogar i quin és el nostre full de ruta per a aquest diàleg.
Tal vegada per aquesta raó, en lloc d’insistir tant en el diàleg, el que avui hem de fer és començar a construir el discurs interreligiós. Aquest no ha de ser un discurs en què debatem entre nosaltres tal i qual qüestió teològica, sinó en què debatem entre nosaltres, des de les respectives perspectives de fe, quines són les mancances d’aquest món que hem de denunciar i quins són el camins que hem d’emprendre per redreçar aquestes situacions.
El repte és important perquè aquest discurs interreligiós no pot ser la resultant del pensament particular ni d’una persona ni tampoc d’una confessió, sinó que ha de ser fruit d’un procés que ens porti a construir plegats respostes per a aquella part del món en què podem aportar propostes.
El repte ens agafa una mica a contrapeu. Les situacions de crisi que ens envolten, per la seva gravetat, exigeixen el bo i millor de tots nosaltres però estiguem atents a aquest repte, no sigui que la crisi ens faci perdre el necessari discurs interreligiós que entre tots hem de construir.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.