Tot reconeixent les grans aportacions europees a la nostra civilització també cal posar el dit a la nafra per recordar-nos la deriva en què hem entrat en els darrers anys/dècades.
Europa ha estat la mare de dues guerres mundials, la inventora de les dictadures feixistes i de les dictadures comunistes, per no citar l’espoli colonial -entre d’altres fets vergonyants-.
Fins i tot el que semblava la gran aportació europea de l’estat del benestar, amb l’actual crisi econòmica, ha començat a trontollar. Els nostres polítics no satisfets amb humiliar-nos ara ens ‘precaritzen’ fins el punt que en cercles d’experts en serveis socials ja es parla dels “treballadors pobres” -per referir-se a aquella part de la població que està en el llindar de la pobresa, fins i tot disposant d’un lloc de treball-.
Per no parlar dels que ja no tenen ni feina ni prestacions socials.
Què ens està passant a Europa?
Què ens està passant als europeus?
Evidentment, hi ha un cúmul de factors que ens ajudarien a explicar i a mitjanament entendre l’actual situació. De tots aquests factors jo en voldria remarcar un que per a mi és significatiu.
Es tracta de l’autosuficiència europea.
Els europeus hem escollit el camí de deixar de creure en Déu, que s’explica a si mateix mitjançant la Bíblia, per fer de cadascú de nosaltres el nostre propi déu. Ens fa tanta vergonya que se’ns pugui identificar com a cristians que fins i tot ens neguem a reconèixer a la Constitució europea les nostres arrels cristianes. Ens amaguem darrera del nostre agnosticisme per desmarcar-nos de tota espiritualitat, excepte d’aquelles espiritualitats acabades d’arribar i inventades no fa pas gaires dècades en algun racó dels Estats Units o d’altres països -dit amb tot el respecte-.
Quan ens adonarem els europeus que la nostra displicència intel·lectual és un parany que ens porta a una autosuficiència absolutament desacreditada?
Tant ens costa mirar en el nostre interior?
Tant ens costa admetre que en el Déu de la Bíblia hi podem trobar la consistència que ens cal per a la vida?
Tant ens costa deixar de mirar a la terra per començar a mirar al cel?
Perdoneu aquest article però algú ho havia d’escriure.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.