La notícia ens va sorprendre doblement a tots nosaltres. La renúncia del Papa a continuar en el seu pontificat ens va sorprendre per inesperada i per la novetat de l’esdeveniment.
No estem acostumats a aquest tipus de decisions.
Acostuma a ser recomanable que quan assumeixes alguna responsabilitat, més o menys pública, tractis d’acostar-te a algú que ja ha passat per aquesta experiència per rebre els seus savis consells.
Amb el pas del temps la majoria del que t’han dit es desdibuixa a la teva memòria però el que mai hauríem d’oblidar és aquell savi consell que diu que més important que saber arribar és saber sortir.
No sé pas si jo sabré aplicar-me aquest savi consell quan arribi el moment. El que sí puc constatar és que el Papa actual sí que l’ha aplicat.
Pocs recordaran, dintre d’uns anys, com va arribar a ser Papa. Els més estudiosos mantindran viva la memòria del que considerin més important d’aquesta etapa de l’Església Catòlica. El cert és que tothom el recordarà com el primer Papa del segle XXI que va saber escollir el moment oportú per deixar el seu guiatge i tornar a casa.
I ara què?
No li correspon a un protestant dir què ha de fer l’Església Catòlica ni en el supòsit, que no és el cas, que ens preguntessin la nostra opinió.
Aleshores, què podem dir?
Gairebé res, per no dir que el millor, i el que ens correspon, és no dir res.
El que ens cal fer és pregar per l’Església Catòlica perquè, com a cristians i cristianes que som, el que pretenem no és que trobin el seu camí, sinó que trobin el camí que Déu vol per a ells
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.