Cada any, l’Onze de Setembre, Catalunya celebra la seva Diada Nacional.
Tots sabem quin és el ressò institucional, mediàtic, polític i social d’aquest esdeveniment.
Durant anys l’Església s’ha preguntat a si mateixa quin ha de ser el seu paper en un dia com aquest: No fer res? Passar desapercebuts? Participar en algun dels actes que s’organitzen amb el perill de poder ser mal interpretats? Organitzar un acte propi? Amb quin contingut?
Aquestes i moltes altres preguntes s’han anat formulant sense trobar una resposta que la majoria pogués considerar adient.
Tal volta per aquesta manca de resposta oficial va sorgir, fa un temps, una resposta des de la base, des de les Comunitats Locals.
La resposta a una situació tan complexa com aquesta va ser autoconvocar-nos, senzillament per pregar per Catalunya.
La reflexió va ser que, com a ciutadans i com a ciutadanes, podem celebrar la Diada com considerem millor però, a més a més, com a creients la podem celebrar d’una manera singular, és a dir: pregant.
Aquest és el rerefons d’aquesta iniciativa que ha comptat, des del seu inici, amb el suport del Consell Evangèlic de Catalunya.
De moment encara és una resposta modesta però la seva consolidació en el temps ens fa veure no només l’encert de la iniciativa, sinó el bon acolliment que està trobant entre els membres de les diferents Comunitats Locals.
Enguany s’ha tornat a celebrar. S’ha cercat un espai més ampli per fer-ho. S’ha convocat més gent.
“Catalunya preguem per tu” és una petita espelma que s’encén cada Onze de Setembre.
Tal volta el que caldria és que, en aquests moments de crisi, cada dia encenguéssim l’espelma de la pregària per pregar els uns pels altres.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.