Celebro que el món de la corrupció es vagi destapant. Durant anys, els mateixos partits polítics que han dirigit els governs, sobretot a l’Estat i a les Comunitats Autònomes, han sobrepassat els límits de la legalitat per finançar llurs campanyes polítiques, pagar les respectives seus i, fins i tot, per complementar els sous dels polítics. Tot això son supòsits que dia sí i altre també es van destapant, davant la incredulitat general d’un poble atordit, confós i més indignat que no dóna crèdit al que veu i sent a les tertúlies i llegeix als periòdics. Però per aconseguir aquesta suposada corrupció han d’haver uns clars corruptors que ho facin possible. Uns i altres (corruptors i corromputs) han omplert les seves butxaques mentre que les classes mitjanes i els pobres, cada cop, en són més en quantitat i, a la vegada, amb menys poder adquisitiu.
El Papa Francesc acaba de manifestar que aquest és el pecat més gran que existeix actualment. Les classes socials cada cop es distancien més les unes de les altres i les desigualtats sobrepassen els límits de la racionalitat i de la moralitat. I sense moral el món camina vers el precipici. Les regles del joc i els equilibris entre uns i altres han d’existir per aconseguir un país més just i més fiable i que pocs puguin menjar-se impunement el que la majoria ha produït. D’aquest fenomen se’n dirà capitalisme desbordat o neoliberalisme recalcitrant: tant se’m dóna perquè a la fi és pura i dura immoralitat: vet aquí la veritat d’en Francesc. Entre tots hem de valorar “el pecat” quan el món que ens envolta ha deixat d’agenollar-se als confessionaris i sembla que tot està permès perquè la llibertat dels humans està per sobre del bé i del mal. Sense equilibris no existeix la veritat i sense usar la veritat com a mesura, hom cau a la transgressió de la justícia. Avui, això del pecat, com a precepte de l’Església, sembla que perdi actualitat, i sona com arcaic i passat de moda, però com a regla d’acció o conducta, és la base essencial del funcionament de qualsevol societat equilibrada i racional.
I vet aquí que manifesto amb total alegria que la corrupció es va destapant i sembla que plegats volem construir un món més just on els béns estiguin més repartits entre els humans. I cal paral·lelament que tots entenguem que per aconseguir-ho necessitem posar-nos al servei des de les nostres petites o grans responsabilitats socials: el treball diari, la educació, el diàleg, la fiabilitat entre les persones, l’amor.... Sembla que la nova societat que emergeix davant la incredulitat, la confusió i l’atordiment de la ciutadania refermarà un món nou. I això és l’esperança de milers de ciutadans i en definitiva és l’important.
Tots aquest enrenou de corrupció, corruptela i que el diner s’ha posat com a objectiu d’aquells que han disposat del poder, sembla, -i no voldria equivocar-me- arriba al seu fi. Els mateixos partits que en el seu moment no redactaren unes bases clares amb els finançaments de llurs organitzacions avui es veuen obligats a rectificar. El jutges exerceixen la més de les supremes missions: aplicar la justícia al servei del poble, amb el qual la ciutadania aprecia un nou horitzó que pot afavorir els equilibris i el funcionament normal. Els engranatges no poden funcionar si tots no roden a la vegada: es xafen i es destrueixen a ells mateixos.
Els jutges, com els polítics, com els obrers, com els notaris i com els metges o els sacerdots, n’hi ha de bons, de no tan bons i alguns de dolents. I aquest principi existeix i mai desapareixerà perquè és una base implícita de la societat i de la condició humana. Però després de les eleccions generals properes, on no existiran les majories absolutes, aquí a Espanya, suposem que tot el sistema rodarà diferent. Actualment hi ha qui per amagar les seves culpes destapa altres afers, com és l’acabat de succeir entre l’escorcoll de l’Oleguer Pujol, basat en notícies periodístiques i mogut des de la UDEEF, segons el periodista Ernesto Ekaizer. Casualment aquest fet succeí el dia anterior d’aparèixer el cas Acebes que implicava altíssimes personalitats del partit que dirigeix la política de l’Estat segons documents escrits, diners gastats i fets contrastats.
No defenso a Oleguer Pujol, malgrat que fins que no se’l jutgi no sabrem si és culpable o no. A més afirmo, que tots aquells que segons els jutges siguin culpables vagin a la garjola, paguin el que s’han apropiat i amb els interessos inclosos. Però sí afirmo, segons paraules textuals d’Ekaizer que, “les clavegueres de l’Estat estan concentrades des del 2012 sobre Catalunya, en un intent de frenar el procés sobiranista” i segons la opinió del mateix periodista, “el ministeri de l’Interior i el senyor Rajoy han decidit que el tema sobiranista català és un problema criminal i com a tal es desactiva confiant la política al departament de política criminal de dit ministeri”.
El tema és molt greu. Totes les portades de televisions i periòdics han prejutjat la família Pujol, com si es tractessin de vertaders lladres –fins ara sense judici i només Pujol pare va confessar una herència a Andorra-. I no cabia altra alternativa per part de la premsa: hem vist policies, escorcolls a diferents domicilis seus, haver estat retingut, desplegament de gossos per trobar hipotètics diners amagats, requisa de documents i discs durs i dotzenes de periodistes analitzant qualsevol moviment per petit que fos. I això, basat amb notícies periodístiques i posant en marxa des de la EDEF, sense la prèvia acció judicial.
Aquest fet, indicis de corrupció magnificats i els documentats adormits, com tants altres, incrementen els independentistes a Catalunya. Per aquest camí no es frena el procés. Per aquest viarany, ben al contrari, s’incrementa a diari. Afirmo i he afirmat reiteradament en aquestes mateixes pàgines que s’ha de dialogar, asseure’s i cercar solucions. Les incriminacions, les males paraules i els atacs no porten enlloc. Només dialogant –i si convé hores, dies, setmanes i mesos- els problemes es poden solucionar.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.