Quan m'estàveu buscant!

Tots hem sentit frases que fan referència al temps, donant-li valor, associant-lo a experiències, a savieses, a com passa, i a com es pot perdre en el bon i en el mal sentit. El temps va lligat a diferents formes de mesurar-lo que han acabat donant lloc a varis calendaris utilitzats per cultures diverses que el compten a partir de la lluna, del sol, o matemàticament.

El temps ens ofereix mesures peculiars com els fusos horaris que, en el súmmum de la complexitat, acaben formant l’anomenada línea internacional de canvi de data. Aquesta, traçada sobre l’oceà Pacific, produeix un efecte tant curiós com el de que el viatger pugui viure un dia dos cops o perden un, segons la direcció en què viatgi.

En època de descans, s’admet que el temps també es pot perdre, sense més, veient com s’esmicola en els petitíssims granets d’un rellotge de sorra mentre el cos i l’ànima s’alliberen del brogit diari. Per a molts, a més, el temps, ens parla de transcendència donat que és un estadi més enllà de nosaltres; també per què significa una fita, una referència a assolir, un moment imaginat i molts cops tractat en la seva vessant de futur amb la incertesa que representa, i fent referència a fets no succeïts encara.

Però, analitzant decisions preses, també podem mirar el temps que ha transcorregut, i que ja és passat, mentre recordem i revivim situacions cabdals i rellevants de les nostres vides i de les vides d’aquells que estimem.

Avui he sentit una nova manera de parlar del temps passat, que en la seva senzilla formulació amara un sentiment i una simplicitat, capaços de generar aquesta i d’altres reflexions…. la nostra filla, de tres anys, ens ha preguntat per una fotografia de fa uns anys en la qual sortim el seu pare i jo, i en explicar-li que l’havíem fet durant un viatge, ens ha dit: “ Ah, quan m’estàveu buscant!” Quant de sentit per a ella en aquesta senzilla frase, quant de sentit per a nosaltres, els seus pares, en aquesta nova manera de viure i d’interpretar el temps.