Que el tot es concentri en ú. Que el global passi al concret. La bellesa dels lletjos. La fortalesa dels fràgils. La vitalitat dels afeixugats. La festassa dels àpats diaris. La dolçor de la tarda. El crèdit dels desnonats. Els plans de pau. El perdó amb l'enemic. L'aventura de la disponibilitat: dir sí. La teràpia que deixa d'emmudir. L'estrella que duu a un camí poc fressat, i imprevist. Caure de tendresa. La preeminència del detall, la centralitat del marge. L'esplendor, la glòria i l'amor dels rebutjats. La carn il·luminada. Que em governi el més senzill i no el més savi o entès (vegeu Lluc 10, 21). Que el cel regalimi llet i mel. Que els cecs hi vegin, que els sords hi sentin i els coixos caminin. Que el rei del món sigui un infant.
I ara, un poema de la Gemma Gorga:
Des de la finestra observo la plaça: als plàtans
els queden quatre fulles exhaustes que no
es decideixen a emprendre el darrer vol. Quatre
són també els dies que pengen del calendari,
a punt per caure quan ningú no miri. Tot
acaba desprenent-se i retornant a terra
amb la freda ventada de l'estació
desfavorable. El procés és lent, gairebé
imperceptible. Cal estar-se nits senceres
acostumant la mirada a la quietud
abans d'advertir com la vida perd els pètals,
perd els dies, perd l'oxigen, perd els ocells,
perd els cossos, perd les respostes. També els morts
celebren el Nadal, asseguts al voltant
de les joguines. Rere la finestra penso
en ells, que és una manera de pensar en mi.
I la vida perd les fulles, indiferent
a tot, com un immens arbre caducifoli.
Gemma Gorga, "El llibre d'hores: desembre", a Instruments òptics, Bròsquil edicions, València, 2005, p. 8. Foto: meva.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.