Benaurats

(Salvador Clarós) Benaurats els que no envegen riqueses ni patrimonis immobiliaris. Els que es priven de luxes insolents, de creuers al voltant del món, d’hotels de somni i de restaurants amb estels Michelin. Benaurats els que, per no hipotecar les generacions futures, no han viscut per sobre de les seves possibilitats i molt per sobre de les possibilitats de tots plegats. Benaurats els que no han defraudat a hisenda. Els que no han enganyat. Els que no s’han lliurat a la voràgine de la cotització borsària alimentant el monstre de l’especulació. Benaurades les famílies que sobreviuen amb mileuristes sous de gent treballadora. Benaurats els que van confiar en els experts, assessors, economistes... que mai no els van advertir del risc real que corrien els seus estalvis, que els aconsellaren comprar pisos mitjançant hipoteques, que els van jurar que mai no baixarien de preu... Benaurats i bonassos perquè cregueren que el govern i les autoritats del Banc d’Espanya vigilaven per l’interès comú. Ells han descobert de sobte que són posseïdors de participacions preferents. Que la Caixa se’ls quedarà el pis i a més els continuarà reclamant un deute que mai no podran pagar. Que el govern no demanarà responsabilitats als responsables del seu sofriment. Benaurats els que mai van creure que l’abundància fora ni raonable ni desitjable en un món ple d’injustícia i desigualtat. Benaurades aquelles persones que amb el seu treball assalariat han contribuït al benestar col·lectiu i que s’han quedat sense feina, i els joves que mai l’han trobada encara, i les que els ha estat denegada la renda mínima d’inserció arrossegant-les a la pobresa i a la desesperació. Benaurats els immigrants que malviuen en assentaments urbans i en infravivendes perquè ells han estat la força de treball que ha construït un parc immobiliari innecessari per a l’enriquiment d’especuladors, de banquers i alts executius d’empresa que s’han retirat amb pensions milionàries, indecents. Benaurats i benaurades totes les persones de bona fe que pateixen les conseqüències d’una crisi que no han provocat. Benaurats perquè només ells coneixen la força revolucionària que pot capgirar el món i canviar el cor dels despietats.