Ja estem acostumats a escoltar comentaris i opinions polítiques sobre Catalunya esbiaixats, erronis o senzillament falsos. Un dels tòpics és el de la pretesa insolidaritat envers els altres pobles de l’Estat. Per desgràcia, l’àmbit eclesial no és una excepció i des de fa molts anys s’ha estès la idea que no hi ha misses en castellà en determinades parròquies i que els immigrants no han estat ben acollits per capellans, religiosos i en general per les comunitats catalanes.
En setmanari d’informació religiosa de referència a Espanya, Vida Nueva, el director José Beltrán explica que a Roma “el sondegen sobre Espanya” i que als seus interlocutors el que més els preocupa és que “a Catalunya sàpiguen apreciar Omella sense guiar-se per la ciutat de naixement”. Que no hi pateixin. L’Església catalana precisament ha donat grans lliçons d’acolliment a les onades migratòries que van arribar a Catalunya els anys cinquanta i seixanta. I ara continua sent així amb els nous immigrants de fora de l’Estat espanyol. Tota una generació d’excel·lents capellans van dedicar la seva vida a atendre voluntàriament les comunitats dels barris de l’àrea metropolitana. Ho explica amb claredat l’excel·lent documental de Llúcia Oliva Santuaris de l’antifranquisme. I el mateix arquebisbe Omella també ha començat a desfer, amb elegància, aquests tòpics quan ha admès en les primeres entrevistes que li han fet que ha estat rebut amb cordialitat i que “els catalans no són els que a vegades es creu un de fora”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.