"Imagina un 2015 sense ningú al carrer"

Aquest és el lema de la II Jornada Tècnica de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Sostre de Barcelona—emmarcada dins de l’any europeu de la lluita contra la pobresa i l’exclusió social— que es va celebrar ahir. Que no hi hagi ningú vivint al carrer és el pròposit del parlament europeu, que vol resoldre el problema de les persones sense llar abans del 2015.

Va ser una jornada que ens convidava a imaginar l’erradicació del "sensellarisme" mentre, al mateix temps, ens mostrava el treball, sense treva, de les entitats, per aconseguir-ho, amb el convenciment que: “El carrer no pot ser la llar de cap persona”. El lema de la jornada es passejarà d’avui a divendres en una campanya de sensibilització ciutadana per dotze mercats de Barcelona, amb la presència de voluntaris, usuaris i tècnics d’entitats socials de la Xarxa.

La jornada es presentava amb el video de «playing for change», amb músics de carrer de tot el món que toquen simultàniament una mateixa peça musical. A mi em suggeria, i així ho vaig dir a la presentació, les possibilitats del treball en xarxa: sumar esforços per arribar més lluny i intervenir millor.

La suma d’esforços fa possible que músics de diferents llocs geogràfics puguin sonar junts, amb notes diferents, però indispensables; que una música comenci a Barcelona i acabi al Congo, sense silencis entremig; amb tots els instruments imaginables, inventant-ne de nous, si cal, i tocant totes les tecles perquè se senti arreu.

La lectura final del manifest és aquesta música que cal que soni arreu, com un desig que es fa possible cada dia. L’esforç de totes les entitats que formem la Xarxa, tossudes, alienes als canvis polítics, amb un objectiu comú: aconseguir ser el punt de suport —que apunta la lletra de la cançó— per a les persones sense llar, la nota que trenca el cercle de la soledat i ajuda a recuperar la dignitat, que facilita la inclusió i el canvi social, amb el convenciment que «el carrer no pot ser la llar de cap persona».