Comentari a la primera lectura de la Festivitat de la Transfiguració del Senyor.
La literatura apocalíptica sol sortir de temps difícils i de persecució. El llibre de Daniel del que en llegim un fragment (Dn 7,9-10.13-14) a la primera lectura d’avui, festivitat de la Transfiguració del Senyor, prové de l'època (165 aC) quan Antíoc IV Epífanes va profanar el temple i va intentar imposar pràctiques religioses paganes als jueus. Tot i que la literatura apocalíptica ens pot semblar estranya, la paraula apocalipsi significa revelació. La literatura apocalíptica sol proclamar un missatge d'esperança en un llenguatge codificat que no és comprensible excepte pels coneixedors i, per tant, poc probable que provoqui la ira de les autoritats hostils.
La literatura apocalíptica sol reflectir un fort dualisme: el bé contra el mal. Presenta visions dramàtiques plenes de símbols (números, colors i animals) codis que han de ser explicats o interpretats. Veu el temps, no com a cíclic (com pensaven altres cultures), sinó com un moviment lineal cap al judici final de Déu, sobretot destinat a destriar els justos dels impius idòlatres i a castigar les nacions que han perjudicat el poble escollit de Déu i no han reconegut la sobirania del Senyor. Manté l'esperança per als fidels que pateixen ara, però que al final rebran una recompensa divina.
El gènere apocalíptic va penetrar en la literatura jueva. Ho feu amb textos escampats per diversos llibres de l’Antic Testament i en el llibre bíblic de Daniel. El gènere també està intensament present en la literatura apòcrifa intertestamentària.
El llibre de Daniel es pot dividir en tres parts: la primera (cc 1-6) recull sis relats; la segona part (cc. 7-12) presenta quatre visions. El text que llegim avi correspon a la primera d’aquestes visions: la visió de les quatre feres, el tron de l’ancià i el Fill de l’home. El llibre, tal com el tenim, acaba amb el relat de Susanna (c.13) i el relat d Bel i el drac (c.14).
El capítol setè comença amb la visió de quatre bèsties estranyes. De la quarta bèstia en surten deu banyes i una més petita que segurament fa referència a Antíoc IV Epífanes destacat per la seva insolència. La visió fa un gir – i aquí comença la nostra lectura – i es trasllada a un escenari celestial. L’escena s’inspira en la iconografia oriental en la que el rei sobirà, amo de tot, està assegut en un tron. Aquí és un ancià carregat d’anys en qui s’asseu en un dels trons que algú ha col·locat. Els cabells blancs de l’ancià i els molts anys són un símbol d’eternitat. Antigament es valorava la saviesa dels ancians per això els molts anys són símbol de saviesa i poder. El color blanc del vestit fa referència a tot el que té a veure amb el món celestial. Tot porta a identificat la figura de l’ancià amb Déu.
El foc s’utilitza en l’Escriptura per parlar de la presència de Déu (Gn 15,17; Ex 3,2; 13,21; 19,18; 1 Re 18). El foc dona vida, escalfa, però descontrolat pot esdevenir una força poderosa destructiva i en aquest sentit en la literatura apocalíptica és símbol de judici i condemnació. En el text que ens ocupa el foc es refereix al judici a que seran sotmeses les nacions simbolitzades per les bèsties. La lectura litúrgica omet els verset 11 i 12 on són clares les referències al judici quan s’esmenta el tribunal que s’asseu, els llibres oberts i les bèsties que són privades del seu poder.
En l’Escriptura hebrea el terme “mil” s’utilitza per quantificar un nombre molt gran. “Mil milers” o “deu mil miríades” porta a pensar en un nombre incomptable der servidors i assistents que rendeixen homenatge a la grandesa i glòria de l’Ancià. S’intueix que són molts més que tots els que poguessin reunir totes les bèsties plegades.
En el transcurs d’aquesta cerimònia celestial apareix la figura del Fill de l’Home. En el llibre apòcrif d’Henoc el Fill de l’Home és una persona preexistent, amb gran poder, Elegit de Déu i que exercirà de jutge universal a la fi dels temps. Aquí simplement s’identifica amb els sants de l’Altíssim. En contrast amb les bèsties privades de poder, el Fill de l’Home rep el poder la glòria i la reialesa que fins ara han tingut aquestes; poder etern i regne que no es desfarà.
Festivitat de la Transfiguració del Senyor. 6 d’Agost de 2023
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.