Veritables i falsos profetes

Comentari a la primera lectura del 4rt diumenge durant l’any. B

En el llibre del Deuteronomi comptem amb un text primitiu (Dt 18,9-22), una llei per prohibir els diferents tipus d'endevinació practicats pels pobles cananeus (v 10-12a). Aquesta llei s’ha conservat en el text que tenim ara del Deuteronomi. D’aquesta llei en llegim un fragment a la primera lectura d’aquest diumenge (Dt 18,15-20). El redactor oposa la figura del “nabi” (paraula hebrea que traduïm per profeta) a la de qualsevol altre tipus d'endeví. El text estableix el criteri per distingir els veritables dels falsos profetes (v 9 14-15a; 21-22) Queda clar, per contrast, que la revelació divina no s'obté mitjançant unes tècniques ( descrites detalladament en els versets que precedeixen la nostra lectura), sinó que és pura gràcia de Déu. El fenomen profètic no és exclusiu d'Israel, però l'autor sagrat tracta de marcar les distàncies entre la profecia israelita i els moviments profètics cananeus, entre la veritable i la falsa profecia.

El conflicte entre els veritables i falsos profetes i la recerca de criteris per discernir qui són uns i qui són els altres ha estat una constant en la història d’Israel. A tall d’exemple només cal recordar l’episodi de l’afany del profeta Elies per desacreditar els profetes de Baal en el regne del nord en temps del rei Ajab (1Re 18,1-46).

En la profecia escrita sobresurten dos grans profetes que denuncien l’activitat dels falsos profetes, són Jeremies i Ezequiel. Val la pena fixar-se com s’apropa el que diuen amb el text del Deuteronomi.

Jeremies es queixa del mal comportament dels profetes “Només corren per fer el mal, només són valents per defensar causes injustes (23,10); profanadors del temple (23,11); és relliscós el seu camí ( 23,12); profetitzen en nom de Baal (23,13); encoratgen els malvats, cometen adulteri, viuen en la mentida (23,14); han profanat el país (23,15). El més greu de tot, però, és que “prediquen sense fonament, propaguen visions imaginàries sense que el Senyor els hagi parlat” (23,27), parlen “com si haguessin assistit al consell del Senyor” (23,28). El criteri d’autenticitat que marca el llibre del Deuteronomi és que el profeta parla en nom de Déu; “dirà tot el que jo li ordenaré” i si parla en nom de Déu allò que profetitza es compleix, si no es compleix és que el profeta no ha parlat en nom de Déu. Que el profeta ha de parlar en nom de Déu en això són coincidents el Deuteronomi i Jeremies.

El profeta Ezequiel va per les mateixes tresqueres i arremet contra els falsos profetes que parlen d’allò que Déu no els ha dit. “Digues als profetes que profetitzen segons el seu propi parer: Això diu el Senyor, Déu sobirà: Ai dels profetes necis! Diuen el que els ve de gust, sense haver tingut cap visió ... Les vostres visions són falses, i les vostres prediccions, una mentida. Alguns asseguren: ‘Això ho diu el Senyor’, però el Senyor ni els ha enviat, ni els ha parlat i encara esperen que es compleixi la seva paraula!. Ara, doncs, escolteu què diu el Senyor, Déu sobirà: Per les vostres prediccions falses i les vostres visions mentideres, aquí em teniu contra vosaltres. ... Faré pesar la meva mà contra els profetes que tenen visions falses i fan prediccions mentideres ... Així sabran que jo sóc el Senyor, Déu sobirà” (Ez 13,1-9).

El text d’Ezequiel coincideix amb el que diu el Deuteronomi. El profeta no pot gosar dir paraules que Déu no li ha ordenat. Ezequiel es queixa dels falsos profetes que no paren de dir falsedats. Encara que pretenguin dir el que Déu els ha dit, ni els ha parlat Déu , ni els ha enviat. La seva profecia no pot ser vertadera. És més pretenen que les seves profecies es compleixin el qual seria indicatiu que provenen del Senyor.

Cal recordar que aquest text és rellevant pel que fa a la mort de Jesús. Els grans sacerdots, lletrats i notables apliquen fil per randa aquest text per condemnar Jesús. La lectura cristiana d’aquest text ha vist en Jesús el profeta anunciat i aquest mort per parlar en nom de Déu sense aportar el tipus d’acreditacions (Mc 8,18) que els grans sacerdots, lletrats i notables desitjarien.

Diumenge 4rt durant l’any. 28 de Gener de 2024