El relat de les temptacions de Jesús en el desert es llegeix sempre el primer diumenge de quaresma i enguany correspon llegir el text de Lluc (Lc 4,1-13). Jesús va experimentar la temptació d’abdicar de la seva missió en el temps que va durar la seva activitat i la seva predicació. No és desatinat pensar que volgués abandonar, en veure l’animadversió dels que l’escoltaven (6,11; 11,53), la incomprensió dels deixebles (9,45), o amenaces de mort (13,31; 19,47). Va sofrir el debat interior de Getsemaní (22,39ss) i la temptació a la creu plasmada en les burles (23,35s), la traïció de Judes (22,3), la negació de Pere (22,54-62). Considerant tot això Jesús no és pas diferent als profetes de l’Antic Testament que volgueren abandonar la seva missió. Ho veiem en Elies (1Re 19,3), en Jeremies (Jr 11,21;20,9), en Jonàs (Jon1,3).
Lluc, talment com Mateu, segueix el relat de Marc construït per fer evident que les temptacions en l’activitat i la predicació de Jesús i en el moment de la seva mort van existir. És un relat de valor simbòlic, no històric. No s’esdevingueren tal com les expliquen aquests relats, però això no vol dir que no fossin experimentades per Jesús. Lluc parla d’una experiència que Jesús ha passat, però ho fa amb un llenguatge que porta a impressionar fortament els oients. La intensitat d’aquest relat desdibuixa tal volta els detalls i indicis de les temptacions que suportarà Jesús al llarg de la seva missió, que estan amagades en la hostilitat a la recepció del missatge. El relat no pretén ser una instrucció dirigida als cristians a fi que no sucumbeixin en la temptació, si així fora, Lluc no hagués escollit un diàleg en forma de discussió rabínica que va desenvolupant una controvèrsia amb cites de l’Escriptura que són rebatudes per altres cites, totes elles mereixedores d’una elaborada interpretació.
Les tres escenes tenen el denominador comú de corregir la idea equivocada de la missió de Jesús en tant que Fill de Déu. Hem de tenir en compte que en el relat del Baptisme, la veu del cel acaba de dir: “Tu ets el meu fill” (3,22). Les tres escenes descriuen Jesús com a Fill de Déu, obedient a la voluntat del Pare i que no cedeix a utilitzar els seus poders o la seva autoritat de Fill per a una finalitat diferent a allò que constitueix el nucli de la seva missió.
La negativa de Jesús a satisfer les peticions del diable està en sintonia amb la negativa a donar algun signe o senyal prodigiós en resposta a l’exigència dels seus opositors (11,16). El relat de les temptacions vol respondre a la pregunta de per què Jesús, entre els prodigis i miracles que va fer, no en va fer cap que li servís d’aval pel conjunt de la seva missió i posés nítidament de manifest la protecció de Déu envers el seu poble que s’havia de produir en la era messiànica.
Les tres escenes de les temptacions connecten amb les temptacions del poble d’Israel en el desert on és posat a prova per Déu (D 8,2). Jesús reviu l’experiència d’Israel, si no hagués estat així, el seu missatge no hagués estat creïble. Tot i tenir el mannà, Israel glatint per les olles de carn i les cebes d’Egipte (Nm 11,4), visqué la temptació de cercar aliment al marge dels plans de Déu. Jesús recorda que seguir la voluntat de Déu passa al davant del fet de passar gana. Israel va viure la temptació de donar culte als déus estrangers (Dt 12,29-31). Jesús rebutja la temptació de retre homenatge a qualsevol altre que no sigui Déu el seu Pare. A Massà i Meribà Israel posà a prova a Déu perquè volia aigua ( Ex 17,2). Jesús rebutja la intervenció de Déu que el protegeixi i ratifiqui ostentosament la missió que el Pare li ha confiat. Allà on Israel va fracassar, Jesús triomfa.
Diumenge 1er de Quaresma 14 de Febrer de 2016
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.