En el relat de la transfiguració de Jesús segons Lluc (9,28-36), aquesta té lloc immediatament desprès del primer anunci del sofriment, mort i resurrecció i un ensenyament sobre el seguiment (9,22-21) i una mica abans del segon anunci sobre la fi tràgica de Jesús (9,43b-45). La conclusió del relat explica que la veu del cel encoratja a escotar Jesús: "Escolteu-lo". Escoltar voldrà dir, per tant, entendre i acceptar el sofriment de la creu que tan poc agrada. La connexió amb tal ensenyament en Lluc és molt clara, doncs només ell -Mateu i Marc no ho subratllen- diu "desprès d'haver-los dit això". És la manera d'orientar al lector perquè tingui en compte que el que s'explicarà té relació amb el dit anteriorment.
Lluc introdueix alguns detalls en el relat que els altres dos sinòptics no tenen en compte. Un d'ells especifica que la transfiguració es produeix mentre Jesús pregava (v. 29). Jesús ho fa en moments cabdals i decisius de la seva vida: el baptisme (3,21), l'elecció dels 12 (6,12), el do del parenostre (11,1), Getsemaní (22,41). La transfiguració adquireix el to de moment rellevant de la vida de Jesús.
La diferència més notable respecte els altres dos sinòptics és que Lluc dóna notícia del contingut de la conversa de Jesús amb Moisès i Elies. Parlaven de la partença que s'havia d'acomplir a Jerusalem. La paraula grega que s'ha traduït per partença és èxode. Parlaven de l'èxode de Jesús. Immediatament hom connecta amb l'experiència de l'èxode viscuda per Israel: sortida d'Egipte, pas pel desert i mor d'una generació i entrada a la terra promesa. En esquema és el pas de la opressió a la llibertat. En un sentit ampli el conjunt de la vida de Jesús es pot interpretar com un èxode, en tant que l'establiment del Regne de Déu, és una trajectòria que va de l'opressió a la llibertat. Però Lluc matisa que l'èxode s'ha d'acomplir a Jerusalem i en modifica l'esquema. El paper opressor d'Egipte ara el fa Jerusalem en tant que institució opressora i religiosa d'Israel. Jesús sortirà de Jerusalem, morirà al calvari i amb la seva mort i la seva resurrecció inaugurarà la nova terra promesa. Evidentment Pere, Jaume i Joan aquest llenguatge no l'entenen, per a ells els Messies ha d'anar a Jerusalem a triomfar, no a morir; per això Lluc, i només ell, fa notar que els deixebles s'adormen.
Només en Lluc la veu del cel diu de Jesús que és l’Elegit ( en Mateu i Marc és l’Estimat). És un títol netament messiànic. La veu del cel, Déu, avala la missió messiànica de Jesús. En aquest sentit, confirma el reconeixement de Pere fet anteriorment (9,18-21), però el qualificatiu d’Elegit relaciona Jesús amb la persona del Servent del Senyor, també elegit per Déu i sofrent com Jesús (Is 41,1; 52,13ss). El messianisme avalat per Déu, la veu del cel, no és el messianisme bel·ligerant i triomfalista, sinó el que passa per la creu.
Moisès i Elies són aigua passada perquè ara a qui cal escoltar és a Jesús. Déu no vindrà a treure les castanyes del foc ( va quedar clar en l’episodi de les temptacions), els deixebles no l’entenen i, en el moment decisiu, el deixaran. Jesús s’ho haurà de fer ell tot sol. Lluc ho deixa ben clar: Jesús es quedà tot sol.
Diumenge 2on de Quaresma. 21 de Febrer de 2016
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.