Comentari a la primera lectura del diumenge 17 durant l’any. A
El primer llibre del Reis dedica nou capítols (3-11) al regnat del qui fou rei d’Israel, Salomó. Ho fa amb un gran optimisme, recreant-se en les excel·lències del regnat més pròsper que tingué Israel en tota la seva història. En un moment del relat el narrador explica que “El rei Salomó superava tots els reis de la terra en riquesa i saviesa. De tot arreu venien a veure'l per escoltar la saviesa que Déu li havia infós” (10,23-24). En l’antic Pròxim Orient tots els sobirans es muntaven la seva pròpia història escrita naturalment per la seva glòria i per provocar l’admiració dels súbdits. Es feien una llista de les magnificències del seu regnat que ni un bri d’ombra les podia enterbolir i es gravaven en esteles, columnes, parets dels palaus, temples i monuments funeraris.
El consens mantingut durant molt temps sobre Salomó i el seu reialme defensant que fou senyor d’un gran imperi i una època de grans construccions i esplendor polític i cultural cada vegada ha estat més qüestionat. El seu nom no és mencionat en cap font documental extra bíblica. L’arqueologia no testifica cap època de gran esplendor cultural i les grans construccions atribuïdes a l’època salomònica a Hassor, Meguidó i Guèzer foren, amb tota probabilitat, construïdes amb posterioritat.
Els reis de Babilònia i Assíria demanaven als seus déus llarga vida, seguretat nacional, un exèrcit invencible que els permetés la derrota de tots els enemics, grans riqueses i la prosperitat del país i un poder estable i de llarga durada. Sorprenentment Salomó no vol res de tot això sinó que demana a Déu que li doni saviesa. El Senyor concedeix a Salomó el que li demana i no tan sols saviesa sinó també riquesa i prosperitat. És el que llegim a la primera lectura d’aquest diumenge (1Re 3, 5.7-12).
Els capítols del 3 al 11 del Primer llibre dels Reis es poden llegir com el compliment de la promesa de Déu feta a Salomó. Hi podem observar diversos tipus de saviesa. Hi ha un tipus de saviesa que podríem qualificar de política i social. La trobem en els capítols 5 i 10 i fa referència a l’organització administrativa del reialme, a les relacions i tractats internacionals i a l’intercanvi cultural entre el que sobresurt la coneguda i famosa visita de la reina de Saba (10,1-13). Un altre tipus de saviesa és la que podríem qualificar d’enciclopèdica. Aquesta es nota quan el redactor del text dona notícia dels coneixements que Salomó tenia sobre plantes i animals (5,9-14). Un altre tipus de saviesa és la que està lligada a la construcció del temple. Cal recordar que a la construcció del temple l’autor hi dedica una part molt extensa (6-8) dels capítols 3-11. Finalment hi ha la saviesa jurídica. Si alguna qualitat ha de ser pròpia del rei és administrar amb justícia. És una qualitat pròpia del rei ideal. Això és el que demana l’orant del salm 72, curiosament atribuït a Salomó i que sembla un calc del reialme descrit a 1Re,3-11: “Déu meu, dona al rei el teu dret, dona-li la teva rectitud. Que governi amb justícia el teu poble, que sigui recte amb els humils!” (Sl 72,1-2). La descripció gràfica del que diu el salm i de la saviesa jurídica de Salomó la trobem en l’episodi de de les dues prostitutes que totes dues reclamen ser la mare del fill viu (3,16-28).
Com s’ha pogut veure el text bíblic es recrea en magnificar la saviesa de Salomó fregant gairebé la desmesura. Una saviesa que sobrepassa les savieses de tots els temps i tots els indrets tant és així que savis i reis venen d’arreu per escoltar-la (10,1-13). La saviesa de Salomó s’ha convertit en referent en la literatura bíblica que el fa autor de Proverbis, Càntic dels càntics, Saviesa i algun salm. La literatura apòcrifa extra bíblica el fa autor dels Salms de Salomó i les Odes de Salomó. El reconeixement de la seva saviesa arriba fins al Nou Testament: “La reina del país del sud ... va venir de l'altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó” (Mt 12,42).
De poc li va servir, però tanta saviesa, a la fi dels seus dies Salomó s’abandonà als déus estrangers encetant la trajectòria idolàtrica de la majoria dels reis d’Israel i Judà que acabaria amb el tràgic final de l’exili a Babilònia.
Diumenge 17 durant l’any. 30 de Juliol de 2023.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.