Comentari a l’evangeli del diumenge 14 durant l’any. A
Un nou fragment de l’evangeli de Mateu llegim aquest diumenge (Mt 11,25-30). En aquest text Jesús afirma que la revelació de Déu ha estat concedida no a la poderosa elit sinó als receptius «petits» marginals i subratlla la seva pròpia funció de revelar i alliberar i convida els cansats i afeixugats a trobar la salvació reconeixent la sobirania de Déu que serà establerta sobre tot l'existent.
En el text, Jesús comença dient: “Us enalteixo Pare, Senyor del cel i de la terra”. L'expressió cel i terra implica el reconeixement de que la totalitat de la creació (Gn 1,1) ha d'estar sotmesa al regnat de Déu. El veritable senyor del cel i de la terra no és l’emperador de Roma, sinó Déu. El cel és l'origen de l'imperi de Déu manifestat a Jesús. La terra és l'escenari on s'hi ha de fer la voluntat salvífica de Déu i portar a terme la realització d’aquest Regne.
“El Pare ho ha posat tot a les meves mans”. Aquesta expressió la trobem en altres passatges de l’Escriptura: Gn 14,20; Ex 5,21; Dt 20,14. Un dels més rellevants aquell on David podent matar Saül no ho fa (1 Sa 24,5.19). Posar a les mans indica sempre una situació de poder. Jesús, abans de la seva mort, converteix el poder en l’acte de servei de rentar els peus (Jn 13,3). En el nostre text el poder de Jesús consisteix en el poder que ell té de revelar el coneixement que té del Pare.
Davant tots els grups, escoles i moviments filosòfics que presumien de tenir la saviesa i el coneixement i de saber les maneres d’aconseguir-los, Jesús proclama que la revelació de Déu és un coneixement que resta amagat a tots aquests col·lectius presumptuosos. Aquí Mateu sintonitza amb Pau quan aquest critica la saviesa d’aquest món (1Co 2). El tema de la saviesa amagada als entesos el trobem ja en l’Antic Testament; “Els orgullosos i els superbs són molts, però el Senyor només revela als humils els seus secrets” (Sir 3,19). “Acosteu-vos a mi, els qui no teniu instrucció, i quedeu-vos a l'escola de la saviesa. .... La meva proclama és aquesta: «Adquiriu la saviesa sense diners. Doblegueu el coll sota el seu jou i rebeu-ne la instrucció. És ben a prop vostre per a trobar-la”. (Sir 51,23-26). El que en realitat es cou amb la diferència entre senzills i savis entesos està en l’acceptació o el rebuig de la revelació que Jesús fa de Déu i de retruc en l’acceptació o rebuig de la persona de Jesús.
“El meu jou és suau i la meva càrrega lleugera” Seguir Jesús comporta unes determinades exigències, però Jesús vol remarcar que aquestes exigències són molt diferents a les derivades del compliment de la Llei. Ja en el mateix evangeli de Mateu es diu que “Els mestres de la Llei i els fariseus ... preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit”. Els rabins entenien que els manaments de la Llei eren un jou; així consta en alguns tractats de la Misnà: “A fi que cadascú accepti el jou del regne dels cels primerament i desprès accepti el jou dels manaments” (Berakoth 2,2); “Tot aquell que accepta sobre sí mateix el jou de la Torà es veurà lliure del regne i de les coses mundanes” (Pirke Avot 3,5).
El jou de la llei judaica és millor que el jou del món perquè el jou de la Llei deriva en última instància de la voluntat de Déu, però per sobre del jou del món i de la Llei hi ha el jou de Jesús. No és que Jesús proposi que no tinguem cap jou, el que vol és que acceptem el seu. Un jou ben ajustat distribueix equilibradament la càrrega entre els dos animals i això facilita el treball; un jou que s’ajusta al cos dels animals i no fa mal fa que el treball no sigui aspre ni dur. Jesús no demana impossibles, el seu jou és soportable i si el treball demana un repòs ell el concedeix.
Diumenge 14é durant l’any. 9 de Juliol de 2023.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.