Comentari a la primera lectura del diumenge 24 durant l’any. A
Un petit fragment del llibre del Siràcida llegim a la primera lectura d’aquest diumenge. Es tracta d’un recull de reflexions presentades en forma de poema o de florilegi. El tema dominant és el perdó.
Així com els conflictes són una realitat inseparable dels éssers humans, també el perdó i la reconciliació formen part de la condició humana en tant que són una experiència de reconstrucció individual i col·lectiva. El perdó tant si es tracta d’una reflexió teòrica com si es tracta d’una pràctica ha interessat a molts pensadors de diverses cultures i èpoques; ells des del seu context històric han tractat d’explicar el seu sentit i la seva aplicació. Això explica que el pensament sapiencial d’Israel reflexioni sobre el perdó en el llibre del Siràcida, un llibre fonamental dins els escrits d’Israel.
El perdó ens porta a la idea d’un allunyament del que va passar i s’atorga en nom d’algú o d’alguna cosa, és mirar cap un altre costat o, tal vegada, intentar mirar una mica més enllà. El perdó es mou en la dimensió de l’allunyar, absoldre, salvar, condonar i tot són experiències que estan oposades a les actituds de venjança i càstig.
El problema del perdó és la seva confrontació amb la justícia. Fins a quin punt perdonar és obrir camí a la impunitat? El perdó podria destruir l’autoritat de la llei, permetria als culpables esperar que podran escapar-se i, per altra banda, porta a pensar que l’autoritat seria lo suficientment poderosa com per situar-se per sobre de les lleis. En contra d’això hi ha els qui veuen en el perdó una ajuda per la bona convivència.
El perdó queda segrestat quan es desperten els desitjos de venjança. En aquest sentit el perdó serà la renúncia a la venjança i el primer pas per la construcció de la reconciliació. Ja ho diu el text de la nostra lectura: “El qui es venja toparà amb la venjança del Senyor” (v.1). Probablement l’autor estigui pensant en Aman, un alt dignatari del rei Artaxerxes que estava indignat amb Mardoqueu perquè aquest no s’agenollava ni prosternava al pas d’Aman ( Est 3,1-6). Aquest preparà una forca per venjar-se de Mardoqueu (Est 5,14) però gràcies a aquest el rei descobrí una conspiració ordida per Aman (Est 6,2) que acabà penjat a la forca que havia preparat per Mardoqueu (Est 7,9-10). És la il·lustració narrativa d’unes paraules que trobem al mateix Siràcida una mica abans de la lectura que ens ocupa: “ Qui cava una fossa, pot acabar caient-hi, i qui posa un parany, pot quedar-hi atrapat”. (27,26).
El perdó es dona en nom d’algú o d’alguna cosa. En el text que ens ocupa, la motivació és molt clara: Cal perdonar a fi que Déu et perdoni els pecats (v. 2) i segueix argumentant amb una lògica aclaparant: Com vols que Déu et perdoni si tu no ets capaç de perdonar?. No s’explicaria la pretensió de ser perdonat si hom no s’obre al perdó cap als altres éssers humans. El text, doncs, estableix una relació entre el perdó de Déu i el perdó entre els éssers humans. El perdó entre persones ens acosta comparativament al perdó que dona Déu. L’imperatiu de perdonar del Siràcida ens posa en sintonia amb la pregària del Parenostre: “Perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem els qui ens han ofès” (Lc 11,4; també Mt 6,12;).
Tot i que el judaisme rabínic no considera el Siràcida llibre inspirat, no per això, en tant que aportació de la saviesa d’Israel, gira l’esquena a les grans tradicions religioses del judaisme i per això la nostra lectura acaba amb una referència als manaments i a l’Aliança. Dos textos es poden aportar en relació al que diem. El llibre del Levític diu: “No covis odi contra el teu germà, però corregeix, si cal, el teu proïsme; ... No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix” (19,17); s’hi veu clarament una renúncia a la venjança i el perdó que va implícitament lligat a l’amor. En donar a Moisès les noves taules de l’Aliança diu Déu: “El Senyor! Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor! Mantinc el meu amor fins a un miler de generacions, perdono les culpes, les faltes i els pecats (Ex 34,6-7a). La referència als manaments i a l’aliança reforçen encara més la motivació del perdó.
Diumenge 24 durant l’any. 17 de Setembre de 2023.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.