Comentari a l’evangeli del diumenge 23 durant l’any. A
Un fragment del capítol 18 de l’evangeli de Mateu (Mt 18,15-20) està dedicat a la correcció fraterna, és el que llegim avui.
Els conflictes són inevitables entre els éssers humans i sobretot quan es tracta d’una comunitat petita i marginal sotmesa a pressions de tota mena. La manera de gestionar aquesta mena de conflictes interns és determinant per la supervivència de la comunitat. Nombrosos grups i comunitats del segle I van establir procediments per resoldre conflictes, amonestar els seus membres i, en un cas extrem, excloure’ls del grup. La comunitat de Mateu no fou perfecta i s’hi troben moltes semblances amb la manera de procedir d’aquests grups perquè no era aliena a les necessitats de reprovació i correcció.
Una primera font d’inspiració la trobem en el llibre del Levític que diu: “No covis odi contra el teu germà, però corregeix, si cal, el teu proïsme” (19,17). També a la comunitat essènia de Qumram es recomana “Que hom amonesti el seu proïsme en la veritat, la humilitat i l’amor misericordiós envers l’home. Que ningú parli al seu germà amb ira o murmurant ... que no l’odiï en el seu cor, sinó que el reprengui per no caure en pecat per la seva culpa” (1 OS 5,24-6,1).
En el text de Mateu no s’especifiquen els procediments d’actuació, ni les funcions que tenen els encarregats de l’acció disciplinària, ni s’especifiquen les penes o càstigs ni les condicions de la readmissió. Les tres fases que es descriuen en el text fan pensar en els tribunals civils on hi ha una primera instància, una fase d’apel·lació i un recurs a l’autoritat judicial màxima. Sembla com si el text volgués ser un exemple d’aquella dita popular “la roba bruta s’ha de rentar a casa”. Considerant-ho així, el text de Mateu sintonitzaria molt bé amb el text de Pau que diu: “Com és possible que entre vosaltres hi ha algú que quan té un plet contra un altre gosi recórrer a un tribunal pagà i no als membres del poble sant? (1 Co 6,1).
“Si el teu germà peca contra tu”. No s’especifica la naturalesa del pecat. En alguns manuscrits no apareix el “contra tu”. Si donem per bona la presència del “contra tu” es pot considerar que no es tracta dels pecats que les primeres comunitats cristianes consideraven com pecat i que eren molt greus: apostasia, homicidi, adulteri, i gran robatori. Per tant hem de pensar en pecats que es donen en la relació entre persones i que trenquen la unió de la comunitat.
Aquesta unitat es trenca quan es dona el cas de no acceptar, quan s’arriba a la situació límit, el pronunciament de l’Església, de la comunitat. Aquest pronunciament és el reconeixement de que la relació s’ha trencat, de que l’ofensor s’ha situat fora de la comunitat al negar-se a fer la voluntat de Déu tal com l’ensenya Jesús. Arribats a aquest punt cal considerar-lo un pagà o un recaptador d’impostos. Jesús es relaciona amb el gentils, els pagans (8, 5-13; 12,18.21; 15,21-28) i es relaciona amb els recaptadors d’impostos (9,9.10-13; 11,19). Pagans i recaptadors d’impostos són objecte de missió, persones a les que cal guanyar per la causa de Jesús a fi de nodrir la comunitat de deixebles de Jesús. L’ofensor que ha quedat fora de la comunitat haurà de tornar a començar des de zero.
El poder de lligar i deslligar és una pràctica inspirada en el rabinisme jueu. La “Smijà”, rabínic era una mena d’ordenació o imposició de mans on l’estudiant que havia acabat els seus amplis estudis de les Lleis en una acadèmia religiosa (Yeshia) se li delegava una certa autoritat per prendre decisions davant qualsevol situació dins una comunitat concreta. Una de les preguntes que feia el rabí principal era: pot lligat, pot deslligar?. Si la resposta era afirmativa ja tenia autoritat delegada. Si s’esdevenia quelcom digne de ser jutjat, el cas era portat davant aquesta persona i, per l’autoritat que li havia estat atorgada, lligava o deslligava, és a dir, jutjava el cas. El poder de lligar i deslligar que tenien els rabins i que Jesús ha donat a Pere desprès de la confessió messiànica (Mt 16,19), ara Jesús l’ha donat a tota la comunitat. Només caldrà que en faci bon us.
Diumenge 23 durant l’any. 10 de Setembre de 2023.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.