Vés al contingut

Comentari a l’evangeli de l’octava de la Nativitat del Senyor. Festivitat de Santa Maria

A l’evangeli de l’octava de la Nativitat del Senyor i festivitat de Santa Maria llegim el passatge de Lluc (Lc 2,16-20) on els pastors, desprès d’haver rebut el missatge de l’àngel se’n van a Betlem, i troben Jesús, Maria i Josep i se’n tornen glorificant Déu.

Lluc presenta com a primers receptors de l’anunci del naixement del Messies els pastors. A què respon això? En les llegendes de la religió grega apareixen amb freqüència pastors; en algunes representacions del naixement de Mitra hi ha un home amb un bastó i animals i pastors que s’ho estan mirant des del darrere d’una roca. A vegades les divinitats paganes es manifestaven a camperols i pastors. Sembla però que aquesta font d’inspiració es descartable.

El rabinisme jueu es mirava amb mals ulls els pastors. Els considerava indignes de formar part d’un tribunal o d’actuar com a testimonis pel fet de considerar poc fiable la seva paraula perquè se’ls considerava uns lladres ja que pasturaven en terrenys que no eren seus. El tractat Baba qamma de la Mixnà recomana als fariseus no comprar res als pastors pel temor de que el que venen sigui robat (10,9). Aquestes consideracions provenen de textos rabínics molt posteriors a la redacció del text de Lluc cosa que fa impossible que aquest les hagués tingut en compte.

Amb tota lògica l’arribada del Messies hauria de ser anunciada a les autoritats i dirigents religiosos d’Israel, però no és així, sinó que, tal com hem dit, els primers destinataris són els pastors imatge vivent de l’home embrutit pel contacte constant amb els animals, menyspreat i marginat pel fet de viure al ras, sense cap mena de drets civils i molt lluny d’aquella poesia idíl·lica i bucòlica dels pessebres i nadales.

El que Lluc coneix molt bé és el text del profeta Ezequiel que denuncia el mal comportament dels dirigents d’Israel simbolitzats amb la imatge del pastor: “Fill d'home, profetitza contra els pastors, profetitza i digues-los: Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Ai dels pastors d'Israel, que es pasturen a ells mateixos! Els pastors, ¿no han de pasturar el ramat?” (Ez 34,2). Recordem que Lluc escriu per Teòfil el fill d’Annàs, gran sacerdot durant els anys 37-41. Ell forma part de la elit sacerdotal que no ha exercit correctament el seu pasturatge amb Israel. Lluc contraposa als pastors indignes la figura dels altres pastors, els que sí han fet les coses ben fetes. Han reconegut Jesús com Messies d’Israel cosa que no van fer els grans sacerdots (Lc 23,35) i han proclamat davant la gent el missatge de l’àngel provocant l’admiració de tothom.

A les reaccions extravertides dels pastors i la gent s’hi contraposa la reacció interioritzada de Maria. La visita dels pastors desperta en l’interior de Maria una nova comprensió de la personalitat de Jesús, sobretot en virtut de l’anunci de l’àngel: Jesús és el Messies d’Israel. En Maria s’obrirà un procés de comprensió, no mancat de dificultats (Lc 8,19-21; Mc 3,31-35), del que significa aquest títol i aquest procés durarà tot el temps de la vida històrica de Jesús. Maria necessitarà el seu temps per arribar a comprendre la personalitat transcendent del seu fill. S’acabarà quan, juntament amb els dotze i altres seguidors de Jesús, rebi l’Esperit Sant.

La circumcisió era el signe d'incorporació al poble d'Israel. Tenia lloc al vuitè dia del naixement, i dispensava el repòs sabàtic . El ritu no era d'exclusiva competència sacerdotal, i podia realitzar-lo qualsevol persona (Ex 5,25; 1 Mac 1,63; 2 Mac 4,16). Podia realitzar-se a casa o a la sinagoga, davant deu testimonis. En fer-se la circumcisió es pronunciava una fórmula, ja feta, de benedicció a Déu. En l'època neotestamentària solia imposar-se en aquest dia el nom al nen. La cerimònia comportava la incorporació real i legal a Israel. Josep, tal com diu el text, d'acord amb María, va ser el que li va imposar el nom que l'àngel havia anunciat. Se li va posar el nom de Jesús, forma apocopada de Jehoshúa: Jahvé salva. És el que ha vingut a fer Jesús: portar la salvació de Déu.

Octava de la Nativitat del Senyor. Festivitat de Santa Maria. 1 de Gener de 2024

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.