Pregunta amb trampa

Comentari a l’evangeli del diumenge 29 durant l’any. A

Aquella conegudíssima frase de l’evangeli: “Doneu al cèsar el que és del cèsar i a Déu el que és de Déu” la llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Mt 22,15-21). La frase s’emmarca en una discussió entre Jesús i els herodians que s’han confabulat amb els deixebles dels fariseus per aconseguir una prova contundent que permeti acusar i eliminar Jesús d’una vegada per totes.

La qüestió de l’impost era un tema candent en temps de Jesús. Desprès de la destitució d’Arquelau, tetrarca de Galilea, Roma va passar a governar directament la regió i en endavant els tributs s’havien de pagar directament el governador romà i no a una autoritat jueva subordinada a Roma com eren els Herodes. La situació provocà una forta reacció promoguda per un tal Judes de Galilea i un fariseu anomenat Sadoc. El seu plantejament era molt senzill, alhora que contundent : “ Déu és l’únic Senyor i amo d’Israel; pagar el tribut al cèsar era negar la sobirania de Déu”, El tribut era una manera de sotmetre pobles conquerits i d’establir l’autoritat a través del recordatori constant de qui era el qui manava. La rebel·lió fou evidentment sufocada.

La pregunta no és una veritable pregunta perquè va encaminada a comprometre Jesús. Ens ho diu el mateix narrador: “Van planejar la manera de sorprendre Jesús amb alguna paraula comprometedora”. Si ho aconseguien podrien acusar-lo davant el governador perquè la resistència fiscal era senyal de sedició. I el mateix Jesús que se’n dona compte diu: “Per què em poseu a prova?”. Semblantment quan Jesús en la paràbola dels dos fills pregunta: Què us sembla? (Mt 21,28) o en la paràbola dels vinyaters rebels diu: “Què farà amb els vinyaters?” demanen també a Jesús un pronunciament clar que en virtut de defensar la sobirania del Senyor i negar-se a pagar el tribut el posi en contra dels romans. Jesús els diu hipòcrites. Ho són perquè a sota la lloança feta a Jesús (v. 16) s’hi amaga la voluntat de posar-lo a prova. Ho són perquè ells estan pagant impostos i seguiran fent-ho. De fet, aportant una moneda del tribut estan demostrant que paguen impostos per això ja tenen contestada la pregunta que formulen a Jesús.

Jesús no els retreu que utilitzin monedes amb figures humanes, cosa prohibida (Dt 4,15-17)però que molts jueus feien. Tampoc els retreu que dins el temple – recordem que segons Mt 21,23 estem dins el recinte del temple - circulessin monedes romanes amb la imatge del cèsar. De fet usant monedes amb símbols polítics o religiosos del poder romà reconeixien de fet la sobirania del cèsar.

El tema de la imatge és important. Que les monedes portin la imatge del cèsar vol dir que allò és cosa seva. La moneda és un instrument del poder, del control i del govern del cèsar. El seu valor prové únicament del valor que li ha donat el cèsar. La moneda està disponible per el seu ús només perquè el cèsar ha ordenat la seva encunyació i la seva distribució. És una part integral del regne del cèsar per això és apropiat tornar aquesta moneda al cèsar. Els ciutadans tenen l’obligació d’obeir les lleis de l’estat i pagar els impostos. No fa cap mal a Déu obeir lleis humanes, l’excepció és la situació on les lleis humanes entren en conflicte amb la llei de Déu, cas en el que cal obeir Déu.

Per això Jesús demana molt encertadament retornar a Déu el que és de Déu. Els deixebles dels fariseus i els herodians, molt falsament preocupats per la qüestió dels impostos, han oblidat les seves obligacions amb Déu. Es parla de la imatge però el que importa és la verdadera imatge, la persona humana que és segons Gènesi (1,27) imatge de Déu. Retornar a Déu el que és seu vol dir tractar la persona humana amb tota la seva dignitat, lluny de les opressions que anaven aparellades amb l’ús de la moneda imperial.

Diumenge 29 durant l’any. 22 d’Octubre de 2023.

PREGUNTA AMB TRAMPA

Comentari a l’evangeli del diumenge 29 durant l’any. A

Aquella conegudíssima frase de l’evangeli: “Doneu al cèsar el que és del cèsar i a Déu el que és de Déu” la llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Mt 22,15-21). La frase s’emmarca en una discussió entre Jesús i els herodians que s’han confabulat amb els deixebles dels fariseus per aconseguir una prova contundent que permeti acusar i eliminar Jesús d’una vegada per totes.

La qüestió de l’impost era un tema candent en temps de Jesús. Desprès de la destitució d’Arquelau, tetrarca de Galilea, Roma va passar a governar directament la regió i en endavant els tributs s’havien de pagar directament el governador romà i no a una autoritat jueva subordinada a Roma com eren els Herodes. La situació provocà una forta reacció promoguda per un tal Judes de Galilea i un fariseu anomenat Sadoc. El seu plantejament era molt senzill, alhora que contundent : “ Déu és l’únic Senyor i amo d’Israel; pagar el tribut al cèsar era negar la sobirania de Déu”, El tribut era una manera de sotmetre pobles conquerits i d’establir l’autoritat a través del recordatori constant de qui era el qui manava. La rebel·lió fou evidentment sufocada.

La pregunta no és una veritable pregunta perquè va encaminada a comprometre Jesús. Ens ho diu el mateix narrador: “Van planejar la manera de sorprendre Jesús amb alguna paraula comprometedora”. Si ho aconseguien podrien acusar-lo davant el governador perquè la resistència fiscal era senyal de sedició. I el mateix Jesús que se’n dona compte diu: “Per què em poseu a prova?”. Semblantment quan Jesús en la paràbola dels dos fills pregunta: Què us sembla? (Mt 21,28) o en la paràbola dels vinyaters rebels diu: “Què farà amb els vinyaters?” demanen també a Jesús un pronunciament clar que en virtut de defensar la sobirania del Senyor i negar-se a pagar el tribut el posi en contra dels romans. Jesús els diu hipòcrites. Ho són perquè a sota la lloança feta a Jesús (v. 16) s’hi amaga la voluntat de posar-lo a prova. Ho són perquè ells estan pagant impostos i seguiran fent-ho. De fet, aportant una moneda del tribut estan demostrant que paguen impostos per això ja tenen contestada la pregunta que formulen a Jesús.

Jesús no els retreu que utilitzin monedes amb figures humanes, cosa prohibida (Dt 4,15-17)però que molts jueus feien. Tampoc els retreu que dins el temple – recordem que segons Mt 21,23 estem dins el recinte del temple - circulessin monedes romanes amb la imatge del cèsar. De fet usant monedes amb símbols polítics o religiosos del poder romà reconeixien de fet la sobirania del cèsar.

El tema de la imatge és important. Que les monedes portin la imatge del cèsar vol dir que allò és cosa seva. La moneda és un instrument del poder, del control i del govern del cèsar. El seu valor prové únicament del valor que li ha donat el cèsar. La moneda està disponible per el seu ús només perquè el cèsar ha ordenat la seva encunyació i la seva distribució. És una part integral del regne del cèsar per això és apropiat tornar aquesta moneda al cèsar. Els ciutadans tenen l’obligació d’obeir les lleis de l’estat i pagar els impostos. No fa cap mal a Déu obeir lleis humanes, l’excepció és la situació on les lleis humanes entren en conflicte amb la llei de Déu, cas en el que cal obeir Déu.

Per això Jesús demana molt encertadament retornar a Déu el que és de Déu. Els deixebles dels fariseus i els herodians, molt falsament preocupats per la qüestió dels impostos, han oblidat les seves obligacions amb Déu. Es parla de la imatge però el que importa és la verdadera imatge, la persona humana que és segons Gènesi (1,27) imatge de Déu. Retornar a Déu el que és seu vol dir tractar la persona humana amb tota la seva dignitat, lluny de les opressions que anaven aparellades amb l’ús de la moneda imperial.

Diumenge 29 durant l’any. 22 d’Octubre de 2023.

PREGUNTA AMB TRAMPA

Comentari a l’evangeli del diumenge 29 durant l’any. A

Aquella conegudíssima frase de l’evangeli: “Doneu al cèsar el que és del cèsar i a Déu el que és de Déu” la llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Mt 22,15-21). La frase s’emmarca en una discussió entre Jesús i els herodians que s’han confabulat amb els deixebles dels fariseus per aconseguir una prova contundent que permeti acusar i eliminar Jesús d’una vegada per totes.

La qüestió de l’impost era un tema candent en temps de Jesús. Desprès de la destitució d’Arquelau, tetrarca de Galilea, Roma va passar a governar directament la regió i en endavant els tributs s’havien de pagar directament el governador romà i no a una autoritat jueva subordinada a Roma com eren els Herodes. La situació provocà una forta reacció promoguda per un tal Judes de Galilea i un fariseu anomenat Sadoc. El seu plantejament era molt senzill, alhora que contundent : “ Déu és l’únic Senyor i amo d’Israel; pagar el tribut al cèsar era negar la sobirania de Déu”, El tribut era una manera de sotmetre pobles conquerits i d’establir l’autoritat a través del recordatori constant de qui era el qui manava. La rebel·lió fou evidentment sufocada.

La pregunta no és una veritable pregunta perquè va encaminada a comprometre Jesús. Ens ho diu el mateix narrador: “Van planejar la manera de sorprendre Jesús amb alguna paraula comprometedora”. Si ho aconseguien podrien acusar-lo davant el governador perquè la resistència fiscal era senyal de sedició. I el mateix Jesús que se’n dona compte diu: “Per què em poseu a prova?”. Semblantment quan Jesús en la paràbola dels dos fills pregunta: Què us sembla? (Mt 21,28) o en la paràbola dels vinyaters rebels diu: “Què farà amb els vinyaters?” demanen també a Jesús un pronunciament clar que en virtut de defensar la sobirania del Senyor i negar-se a pagar el tribut el posi en contra dels romans. Jesús els diu hipòcrites. Ho són perquè a sota la lloança feta a Jesús (v. 16) s’hi amaga la voluntat de posar-lo a prova. Ho són perquè ells estan pagant impostos i seguiran fent-ho. De fet, aportant una moneda del tribut estan demostrant que paguen impostos per això ja tenen contestada la pregunta que formulen a Jesús.

Jesús no els retreu que utilitzin monedes amb figures humanes, cosa prohibida (Dt 4,15-17)però que molts jueus feien. Tampoc els retreu que dins el temple – recordem que segons Mt 21,23 estem dins el recinte del temple - circulessin monedes romanes amb la imatge del cèsar. De fet usant monedes amb símbols polítics o religiosos del poder romà reconeixien de fet la sobirania del cèsar.

El tema de la imatge és important. Que les monedes portin la imatge del cèsar vol dir que allò és cosa seva. La moneda és un instrument del poder, del control i del govern del cèsar. El seu valor prové únicament del valor que li ha donat el cèsar. La moneda està disponible per el seu ús només perquè el cèsar ha ordenat la seva encunyació i la seva distribució. És una part integral del regne del cèsar per això és apropiat tornar aquesta moneda al cèsar. Els ciutadans tenen l’obligació d’obeir les lleis de l’estat i pagar els impostos. No fa cap mal a Déu obeir lleis humanes, l’excepció és la situació on les lleis humanes entren en conflicte amb la llei de Déu, cas en el que cal obeir Déu.

Per això Jesús demana molt encertadament retornar a Déu el que és de Déu. Els deixebles dels fariseus i els herodians, molt falsament preocupats per la qüestió dels impostos, han oblidat les seves obligacions amb Déu. Es parla de la imatge però el que importa és la verdadera imatge, la persona humana que és segons Gènesi (1,27) imatge de Déu. Retornar a Déu el que és seu vol dir tractar la persona humana amb tota la seva dignitat, lluny de les opressions que anaven aparellades amb l’ús de la moneda imperial.

Diumenge 29 durant l’any. 22 d’Octubre de 2023.