Una porta que destria

Comentari a l’evangeli del diumenge 32 durant l’any. A.

Jesús va predicar el Regne de Déu, un regne que havia començat (Lc 11,20), però que no havia arribat a la seva total realització. D’entrada semblava que aquesta realització havia de ser imminent: “Alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Regne de Déu” (Lc 9,27; també Mc 9,1; Mt 16,28) havia dit Jesús. Ell mateix creia que la realització total del Regne no tardaria. El que sembla cert és que Jesús mateix va experimentar una primera inquietant demora de la vinguda final del Regne.

Hem de tenir en compte que la caiguda de Jerusalem probablement devia ser coneguda per la comunitat de Mateu com un fet impactant i recent que atiava les expectatives dels qui veient aquest fet com l’arribada de la fi del món. Però no va arribar la fi del món ni la segona vinguda de Jesús que semblava que cada vegada es retardava més i això provocava decepcions i creava problemes a la comunitat. Aquesta situació va provocar que s’hagués d’iniciar una reflexió que permetés marcar les pautes de comportament i l’actitud que havia de tenir la comunitat durant una espera que es feia incomprensiblement cada vegada més llarga. En aquest marc s’inscriu la paràbola de les deu verges que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Mt 25, 1-13).

A la paràbola no s’espera ni el Fill de l’home (24,39), ni un possible lladre (24,43), ni l’amo de la casa (24,25) sinó l’Espòs. Cal tenir present aquí la imatge d’Israel com esposa del Senyor, Déu d’Israel. És una imatge molt treballada en la tradició profètica (Osees (2,4; 2,21-22), Isaïes (54,5-8; 62,4-5), Jeremies (2,2), Ezequiel (16,8-14. 32-34). Les noies representen aquí l’Israel que surt a l’encontre del seu Senyor / Espòs. Noces que tenen un toc de quelcom definitiu. Les noces marquen el trobament últim i definitiu amb Déu. El banquet de les noces fa pensar en el banquet imatge de la salvació que Déu ofereix a tots els pobles (Is 25,6-9). Les noies per tant són més que una imatge de l’Israel històric , simbolitzen la comunitat cristiana i en última instància simbolitzen tota la humanitat.

“La porta quedà tancada” (v.10). Un detall insignificant, però la porta és molt important. Pel que fa a l’espai marca molt clarament la separació entre els que estan a dins i els que estan a fora, un cop tancada marca dos espais infranquejables com si es tractes dels espais infranquejables de la paràbola de Llàtzer i l’home ric (Lc 16,26).

En la porta hi juga també el temps. El temps en que la porta està oberta i el temps en que la porta està tancada. En els banquets que es feien en temps de Jesús els invitats tenien dret a entrar i ser rebuts al banquet mentre a l’entrada de la casa hi fos penjada una tela que solia ser-hi fins al servei del tercer plat. Hi havia temps ,doncs, per entrar al banquet. Però la porta no roman permanentment oberta, arriba un moment que es tanca. Això vol dir que no es pot estar permanentment en la indecisió d’entrar o de no entrar, vol dir que cal estar preparats ( portat l’oli) perquè la porta arribarà un moment , tard o d’hora que es tancarà.

Per això la porta és l’equivalent al judici. No és casualitat que en els timpans romànics a sobre la porta d’entrada hi haig una representació del judici final. La porta senyalarà els qui estan apunt i els qui no en el moment decisiu i els qui reuneixen les condicions i els qui no.

A l’Antic Testament l’oli va unit amb la unció que atorga el do de l’Esperit del Senyor. Aquest do capacita per dur a terme una missió. David és ungit per Samuel i un cop ungit (1 Sa 16,13) rep l’Esperit de Déu a fi de regnar i alliberar dels enemics el seu poble. En el llibre del Tercer Isaïes l’ungit rep l’Esperit amb una finalitat clarament alliberadora dels més desvalguts (Is 62,1-2).

Les noies de la paràbola que tenen oli són l’equivalent dels ungits de l’Antic Testament que porten a terme funcions alliberadores. Les comunitats cristianes que tenen i conserven l’oli, símbol del do de l’Esperit, són les que han sabut dur a terme el projecte alliberador de Jesús. Això les capacita per entrar al banquet del Regne.

Diumenge 32 durant l’any. 12 de Novembre de 2023.