Comentari a la primera lectura del diumenge 25 durant l’any.
Llegim a la primera lectura d’aquest diumenge un fragment del darrer capítol del llibre del Segon Isaïes (Is 55,6-9). És un text d’una gran bellesa literària i de gran profunditat teològica. Recomanem llegir el capítol sencer.
En el primer verset sobresurten dos imperatius: Cerqueu i invoqueu. Ens fixarem en el primer. Cercar tradueix el verb hebreu “ darash”. La invitació a cercar al Senyor la trobem en altres passatges de l’Antic Testament. El llibre del Deuteronomi diu: “Cercaràs el Senyor, el teu Déu. I si el cerques amb tot el cor i amb tota l'ànima, el trobaràs” (4,29); Jeremies diu també: “Em cercareu i em trobareu, perquè em cercareu amb tot el cor i jo em deixaré trobar” (29,13-14). Cercar originàriament feia referència a les consultes que es feien en els santuaris o vidents (Gn 25,22; 1Sa 9,9; 1Re 22,8; 2Re 8,8; 22,13.18), desprès adquireix en l’Escriptura la forma genèrica de designar l’opció per el Senyor ( Am 5,4; Os 10,12; Sl 9,10) i sovint apareix en oposició al culte als ídols. El llibre d’Esdres parla dels qui havien trencat amb els costums dels pagans i volien cercar fidelment el Senyor, Déu d’Israel ( Esd 6,21). Molt il·lustratiu és el Segon llibre de les Cròniques quan parla del rei de Judà Josafat que no va cercar els Baals sinó que va cercar el Déu dels seus pares (2Cr 17,3.4). La contraposició entre cercar els ídols i cercar el Senyor aquí és molt clara. Cercar, doncs, té aquí un sentit actiu i positiu i cal entendre-ho com el contrari d’abandonar el Senyor que és l’equivalent a la idolatria. Quan es va a cercar altres déus es deixa de cercar el Senyor. És lògic que el profeta que parla als exiliats de Babilònia els encoratgi a abandonar els déus babilonis que segurament molt bé coneixen i aprofitin l’ocasió irrepetible que se’ls presenta de cercar el Senyor, el Déu d’Israel, el seu Déu.
Els meus pensaments no són els vostres. Normalment quan usem la paraula “pensament” entenem que es tracta d’un conjunt d’idees, raonaments propis d’una persona humana i que determinen la seva manera de ser, el seu posicionament en el món i les relacions amb les persones. El terme hebreu “machashaba” és el que traduïm per pensament però el seu significat és més ric. A més de “pensament” en el sentit exposat “machashabá” vol dir intenció, pla, designi, determinació, projecte. Per tant “pensament” voldria dir el propòsit d’actuació que Déu té envers les persones humanes. Pensament té més a veure amb la manera d’actuar de Déu que no pas en la manera de pensar.
Evidentment els plans de Déu no són com els plans humans; diu el llibre del Gènesi: “Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que d'un cap a l'altre del dia només pensaven a fer mal”; “maquinen projectes criminals” dirà Isaïes (59,7) i Ezequiel: “tramaràs un pla malvat” (38,10) i el salm 56 “no pensen més que a fer mal”. En general els plans humans acaben malament, es caracteritzen per la seva inconsistència, així ho diuen els salms: “El Senyor desfà els plans de les nacions, tira a terra els propòsits dels pobles; però els plans del Senyor persisteixen, manté per sempre els propòsits del seu cor”. (33,10-11) i “El Senyor sap que els pensaments de l'home no s'aguanten més que el fum”. (94,11).
El text estableix una connexió íntima entre pensaments i camins en tant que aquests simbolitzen la forma de comportar-se moralment. En el text els camins humans són els camins dels injustos. Igual que amb els pensament els camins de Déu són totalment diferents als camins dels injustos. Un comentari rabínic al targum d’Isaïes diu: “Pel que fa a vosaltres el qui es confessa en un judici se’l declara culpable, pel que fa a mi, el qui es confessa i renúncia al seu mal camí se li concedeix clemència”. El que determina la diferència entre el comportament humà injust i el comportament diví és que el Senyor és compassiu i generós en perdonar.
En un temps en que era absolutament inimaginable calcular la distància entre la terra i el sol o la lluna, la imatge de la distància entre el cel i la terra és enginyosament encertada i d’una poètica bellesa.
Diumenge 25 durant l’any. 24 de Setembre de 2023.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.