Obrir el camp de visió

La indicació de temps "Sis dies desprès", vol dir que el relat de Marc ( 9,2-10) de la transfiguració, que llegim aquest diumenge, cal posar-lo en relació amb la recent proclamació de Pere: "Tu ets el messies" (8,29), seguida de la seva enèrgica oposició a la mort del messies Jesús, fins al punt que aquest li ha dit "Ves-te'n Satanàs" (8,33). Els deixebles entenen que Jesús és el messies, però no un messies sofrent, sinó políticament triomfant. Això demana un correctiu.

En la transfiguració Jesús es manifesta com el messies que ve de Déu. Això és el que hauran de veure els deixebles. Jesús escull una terna representativa, que trobem també a casa la sogra de Simó (1,29) i a Getsemaní (14,33). Jesús els fa ascendir a una muntanya molt alta. En el simbolisme universal pujar a la muntanya és símbol d'elevació interior, d'allunyar-se de l'àmbit quotidià i terrenal, de visió limitada i tancada, per entrar en un àmbit superior. Vol dir esforç. Jesús demana als deixebles que facin un esforç per poder comprendre quin tipus de messies és ell.

Va ser transfigurat. En passiva, senyal que l'actor no mencionat és Déu. El verb ens remet al terme que la mitologia grega i romana fan servir per designar les transformacions dels déus. Allí els déus, sense perdre la condició divina, adopten formes humanes o de la natura per amagar als humans dita condició. Aquí es produeix un fet a l'invers, la forma humana de Jesús és transformada i adquireix unes característiques divines, a fi i efecte que posi clarament de manifest que el messianisme de Jesús prové de Déu. El que és més important no és el que passa en Jesús, sinó en els deixebles. Pere Jaume i Joan el veuen d'una manera nova, el veuen transfigurat. Han obert i eixamplat el seu camp de visió. Jesús és més que el simple company amb qui comparteixen les trifulgues de la predicació del Regne.

Jesús no parla amb els deixebles. Sí que ho fa amb Elies i Moisès, representants de la profecia i de la Torà, la Llei. El messianisme de Jesús no hi entra amb confrontació, no desautoritza ni la profecia ni la llei, però deixa clar que ell no és ni Elies, ni Moisès. El fet d'estar al mig indica que està per damunt d'ells i que la seva predicació representa una superació de la profecia i la llei. Ho deixarà ben clar la veu que prové del núvol.

A Ex 24,16 trobem el núvol que parla imatge de la glòria del Senyor que cobreix la muntanya del Sinaí i al seté dia (recordem que estem al setè dia) parla a Moisès. El núvol que cobreix és imatge de la presència de Déu que ho penetra tot sense deixar el més mínim lloc al que és profà. El verb cobrir és el mateix que usa Lluc per indicar l'origen diví del fill, Jesús, que naixerà de Maria. El núvol en tant que imatge de la presència de Déu manifesta, tal com preveu 2Mc 2,8 que els temps darrers han arribat.

Les paraules que pronuncia la veu posen el passatge de la transfiguració en relació amb la narració del baptisme (1,9-11). Només hi ha un petit canvi. El "complagut" del baptisme és aquí "escolteu-lo". Alguns comentaristes han vist en l'episodi de la transfiguració un relat d'entronització. Si el baptisme representa el tret de sortida del messianisme de Jesús, la transfiguració n'és la consolidació. Possiblement en Joan no hi ha relat de transfiguració perquè per a ell l'entronització messiànica es realitza a la creu. Escolteu-lo. Des d'ara ja no serà la veu de la profecia, representada per Elies, ni les complicades interpretacions de la Llei representada per Moisès el que caldrà escoltar. Ara serà la veu de Jesús, una veu que no escatima la duresa de la creu i que s'imposa a qualsevol altre veu que la vulgui substituir. Dissortadament en són moltes.

Diumenge 2on de Quaresma 1 de Març de 2015