Comentari a l’evangeli del diumenge 20 durant l’any. A
A la zona del Líban, davant del Mediterrani, es trobaven situades les més famoses ciutats de Fenícia, entre elles Sidó i Tir que s'havien destacat pel seu trànsit comercial. Als vessants del Líban creixien selves de cedre, la fusta de les quals servia per la construcció (1Re 5:6), però també extreien la seva resina per fer perfums. Tir estava situada a 65 km. de Natzaret. A uns 30 km. al nord, es trobava Sidó. Era una zona destinada a la tribu d'Aser en els seus orígens, però els hebreus no van saber mantenir-se fidels sinó que van anar doblegant-se, amb el pas del temps, al paganisme del lloc (1Re 16:31). Sidó i Tir van acaparar durant molt de temps el comerç marítim. En l'època de Jesús, el poder comercial havia decrescut. Tir i Sidó, malgrat el que van ser, sempre havien envejat Jerusalem. La van veure com el seu rival. Gelosies i barreres difícils de superar. Els jueus titllaven els d'aquesta zona "els gossos gentils" o "gossos infidels". Aquest és l’escenari on apareix la dona cananea que implora de Jesús la guarició de la seva filla endimoniada. L’episodi el llegim a l’evangeli (Mt 15,21-28 ) d’aquest diumenge. L’escena reconeix la prioritat en el temps d’Israel en els plans salvífics de Déu en tant que poble escollit, sense que això vulgui dir, però, que el reconeixement d’Israel comporti la idea que els pagans, els gentils estan exclosos de la salvació de Déu.
La dona que s’adreça a Jesús és cananea. És un personatge marginal tant des del punt de vista geogràfic com des del punt de vista històric. Ella pertany a un poble que en l’Antic Testament és maleit. Un poble desposseït de les seves terres quan Israel se les va apropiar. Poble ocupat i esclau. El llibre de Deuteronomi adverteix: “Consagra a l'extermini els hitites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus, tal com el Senyor, el teu Déu, t'ha manat. Així no us ensenyaran a imitar les pràctiques abominables que fan en honor dels seus déus” (20,17-18).
La cananea s’adreça a Jesús dient per dues vegades “Senyor”. “Senyor tingues pietat” en grec “kírie eleison” són les mateixes paraules que repetim a la missa. La primera vegada hi afegeix “Fill de David” paraules que un jueu només usaria per referir-se al Messies. Sorprèn sentir-les de la dona cananea. Val a dir que David era associat a accions miraculoses ( 1Sa 16,14-23) i en tradicions posteriors era considerat un guaridor i exorcista. Sigui el que sigui, la invocació de la cananea indica la bona disposició dels gentils que reconeixen en Jesús un messianisme que no serà acceptat pels jueus. Segurament Mateu vol fer veure que Jesús és fill de David i pertany al seu llinatge al qui Déu va prometre un reialme etern (2Sa 7,12-13). La cananea reconeix en Jesús el promotor d’aquest regnat messiànic marcat per l’exercici de la justícia i la defensa dels dèbils i els pobres.
Ja hem dit que els jueus titllaven de gossos els pagans. L’Antic Testament i el judaisme parlen dels gossos d’una manera negativa, de tal manera que dir a un home que és un gos és un insult ( 1Sa 17,43; Is 56,10-11). Mateu ( com també fa Marc 7,27s) introdueix un canvi i no usa el terme “kuôn” que descriuria els gossos mig salvatges, carronyaires, no domèstics que rondaven per fora les ciutats i que menjaven carns impures o inclús cadàvers humans. Mateu en canvi fa servir el terme “kunária” els gossets casolans integrats en certa manera a la família i que mengen sota la taula dels amos. L’argumentació que Mateu posa en boca de Jesús recull un fet ben casolà: els gossets domèstics són animals apreciats pels amos , però no es prendrà el menjar dels fills per donar-los-hi menjar a ells; és una lògica senzilla i entenedora. La dona s’agafa en l’exemple de Jesús i reivindica que ella, com els pagans també poden integrar-se a la casa d’Israel menjant a sota la taula dels amos.
A la comunitat de Mateu conviuen creients provinents del paganisme i del judaisme. Davant les reticències d’aquests darrers, l’episodi de Jesús i la cananea serveix per dissipar les pors i adonar-se que, donat el rebuig de l’Israel institucional al missatge de Jesús, s’obre la possibilitat de trobar un nou espai vital i un nou camp de treball apostòlic entre els pagans.
Diumenge 20 durant l’any. 20 d’Agost de 2023
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.