Lluc i l'Antic Testament

Comentari a la primera lectura del 3er diumenge de Pasqua. A

En el llibre dels Fets dels Apòstols, desprès de la narració de la vinguda de l’Esperit Sant, segueix un llarg discurs que Lluc posa en boca de l’apòstol Pere. Segurament recull els continguts de la primera predicació cristiana. D’aquest discurs en llegim un fragment (Ac 2,14.22-33) a la primera lectura d’aquest diumenge.

El discurs comença dient: “Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem”. El nostre text comença dient: “Israelites escolteu aquestes paraules”. L’expressió sona com si fos el començament d’un nou discurs. De fet el que passa és que el discurs agafa un to diferent. A la primera part la profecia de Joel té un rol rellevant. Segons aquesta, l’Esperit davalla sobre tothom sense condicions ni restriccions. El to de la primera part és universalista. Els residents a Jerusalem, vista la llista de nacions dels vv. 9-11 formen un col·lectiu plural i universal.

En aquesta segona part l’universalisme desapareix. Israelites vol dir que els destinataris són exclusivament els components del poble d’Israel. Ara el do de l’Esperit Sant es promet sota els condicionants previs de la conversió i el perdó dels pecats obtingut pel baptisme. Més endavant Pere s’adonarà que la salvació depassa els esquemes del pensament jueu i que el messianisme de Jesús té un abast totalment universal (Ac 12,11).

L’evangelista Lluc introdueix tres cites dels salms en el discurs de Pere. Entre els oients de les paraules de Pere hi ha jueus. En les primeres comunitats cristianes hi havia un nombre considera ble de convertits provinents del judaisme i entre ells no s’ha de descartar que hi haguessin rabins i mestres de la Llei experts coneixedors de l’Escriptura jueva. És molt lògic que es preguntessin quin valor tenia l’Escriptura jueva a la llum de l’esdeveniment de la mort i la resurrecció de Jesús.

Pere recorda als oients que l’entrega de Jesús es feu “d’acord amb la decisió que Déu havà pres i fixat per endavant” (v.23). Déu és l’últim responsable del dinamisme de la història de salvació que arrenca amb les promeses contingudes en l’Antic Testament i que ara s’estant complint amb la resurrecció de Jesús i el do de l’Esperit Sant. Les expectatives de salvació universal que travessen l’Antic Testament ara es compleixen. L’esdeveniment Jesús és el compliment de les promeses fetes al poble d’Israel; en Jesús Déu ha sigut fidel a les seves promeses. Al marge de l’esdeveniment Jesús l’Escriptura jueva esdevé un gran interrogant sense resposta. Jesús omple de contingut tota la història salvífica de l’Antic Testament.

De quina manera fa servir Lluc l’Antic Testament? Evidentment no usa els mètodes moderns d’exegesi i interpretació bíblica ( el que tècnicament s’anomena mètode històric – crític) sinó que es val de procediments interpretatius rabínics, concretament aquí practica un ”peser” que és una aplicació inspirada d’una cita de l’Escriptura al ara i aquí. El “peser” estableix una connexió directe entre el text d e l’Escriptura i l’esdeveniment actual que es vol il·luminar. Una paraula, una frase, una idea n’hi ha prou per establir aquesta connexió. Tot això es fa amb una gran creativitat que permet modificar, si cal, el text a fi d’ajustar-lo a les circumstàncies actuals.

Per demostrar que la resurrecció de Jesús estava anunciada Lluc s’ha valgut del salm 16. És un salm que mostra la confiança del creient en Déu que proclama la seva fe i expressa el convenciment que Déu l’alliberarà d’una mort desgraciada. Lluc es fixa en la traducció grega del setanta que tradueix el terme hebreu “shahat” que vol dir abisme, fosa, sepulcre per corrupció. Evidentment l’única manera d’escapar de la corrupció és la resurrecció. David era considerat un profeta i autor del salm en qüestió. Lluc vol demostrar que el que diu el salm no és aplicable a David perquè tothom sap que és mort i tothom sap on és la seva tomba. Si les paraules del salm no es poden aplicar a David vol dir que aquest està parlant d’algú altre i aquest altre no pot ser ningú més que Jesús.

Amb el recurs a l’Antic Testament, les comunitats cristianes s’adonaren que la resurrecció de Jesús no és un fet aïllat i estrany sinó que forma part del projecte alliberador dirigit per Déu i en tant que forma part de la història de salvació havia estat prèviament profetitzada per l’Escriptura jueva.

Diumenge 3er de Pasqua. 23 d’Abril de 2023.