Lamentació

Comentari a la primera lectura del diumenge 12é durant l’any. A

La situació que li tocà viure a Jeremies no fou fàcil. El regne de Judà havia fet una aliança amb Egipte i això li proporcionava una certa tranquil·litat enfront les pressions del gran imperi oriental, Babilònia. Jeremies preveia que Babilònia era superior militarment i que, a la llarga, Egipte seria derrotat. Per això el profeta denunciava la falsa seguretat que representava refiar-se d’Egipte i recomanava pagar tribut a Babilònia ja que d’aquesta manera quedava garantida la supervivència de Judà, encara que fos com a regne vassall. Evidentment, això no agradava a les classes socials poderoses del regne de Judà (no pagar a Babilònia els enriquia) ni tampoc a l’elit militar. Aquests eren els perseguidors de Jeremies entre els quals hi ha Paixhur que en veure el gest de la gerra trencada i desprès de sentir les paraules del profeta dient que el Senyor semblantment trencarà la ciutat i el seu poble, el fa apallissar i lligar al cep que hi havia a la porta del temple.

El profeta es lamenta d’aquesta situació. El text que llegim a la primera lectura d’aquest diumenge és un fragment (Jr 20, 10-13) d’un aquests cants de lamentació que apareixen repartits al llarg del llibre i que solen ser coneguts com “Les confessions de Jeremies”.

Les confessions pertanyen al gènere literari de la lamentació que també trobem en els salms (per exemple: 3; 5; 10; 22; 27; 28; 35; 41; 70; 71; 109; 141; 142). Barreja entre conversa amb el Senyor, pregària i queixa és un prec de protecció que brolla de la profunditat de l’ésser humà, del fons més íntim i personal de l’individu, d’una experiència profunda que l’ha portat al límit de la desesperació. Té un deix de rebel·lió. No és un llenguatge tímid i es caracteritza per afirmacions atrevides; és impactant i no deixa indiferent al lector. Les confessions ens mostren un profeta Jeremies tremendament humà.

Les confessions pressuposen que hi ha hagut una crida, una relació d’intimitat amb Déu i una missió encomanada que ha derivat en una sensació de fracàs; l’orant es veu injustament perseguit pels seus enemics i aquesta és una constant en les pregàries de lamentació. Els enemics persegueixen el just i aquest no entendrà com els enemics prosperen, no entendrà la felicitat dels impius inversament proporcional a les desgràcies que s’acumulen sobre el just.

És una llàstima que la lectura litúrgica prescindeixi del verset 9. “Si em dic: «No hi pensaré més, no anunciaré la paraula en el seu nom», llavors ella es torna dintre meu com un foc devorador ... he provat d'apagar-lo i no he pogut”. Amb un llenguatge xocant descriu la força misteriosa que domina el profeta quan ell, sentint-se derrotat, vol abandonar la tasca de profeta, la proclamació de la paraula del Senyor. Qualsevol resistència a la força abrasadora de Déu esdevé totalment inútil. En poques paraules es descriu el combat interior del profeta; Déu s’apodera totalment d’ell i no li deixa cap escletxa per on pugui escapar-se.

Tots els cants de lamentació fan, en un moment determinat, un gir que converteix el dolor i la pena en una esperança confiada en el Senyor. És un element que sol no faltar mai en les pregàries de lamentació per això es troba en aquesta pregària de Jeremies. Desprès d’exposar la situació en que es troba el profeta víctima de la befa dels enemics, Jeremies posa la seva confiança en Déu en virtut de la promesa que li ha fet: “Jo seré amb tu” (1,8). Ell confia que el Senyor intervindrà per alliberar-lo dels enemics ja que aquests, davant la força i el poder del Senyor, no podran fer res.

L’esclat final dels cants o pregàries de lamentació és una acció de gràcies acompanyada d’una invitació a la lloança. En alguns casos inclou la prometença de complir un vot o oferir un sacrifici d’agraïment. L’experiència del favor de Déu no deixa el profeta indiferent, vol fer partícip tota la comunitat de l’experiència del favor de Déu i això l’empeny a invitar tota la comunitat a la lloança al Senyor: “Canteu al Senyor, lloeu el Senyor: ell ha salvat la vida dels pobres de les mans dels malvats”

Diumenge 12é durant l’any. 25 de Juny de 2023