Encarar el sofriment

Comentari a la segona lectura del 4rt diumenge de Pasqua.A

De la Primera carta de Pere que anem seguint a la segona lectura d’aquests diumenges de Pasqua en llegim avui un petit fragment del segon capítol (1Pe 2,20b-25)i el tema dominant escollit per la lectura litúrgica és el sofriment.

Les paraules de Pere van dirigides als esclaus (2,18) però lectura litúrgica comença a la segona part del verset 20, ometent la referència als destinataris de les paraules: els esclaus; d’aquesta manera el nostre text es converteix en una reflexió sobre el sofriment.

La realitat del sofriment ha preocupat homes i dones d’arreu i de tot temps i sempre ha existit la necessitat de trobar-hi una explicació. L’Escriptura, tant jueva com cristiana, no ha estat al marge d’aquests afanys d’explicació. Ja en els seus començaments l’Escriptura afirma que el sofriment és la conseqüència de la transgressió de l’home i la dona al Paradís. Les desgràcies que els vindran a sobre són el resultat de la transgressió (Gn 3,16-19). El llibre del Deuteronomi descriu detalladament les desgràcies que cauran damunt els qui no compleixin els manaments (Dt 28,15-68). “Mira, doncs, de posar en pràctica tots els manaments d'aquesta Llei, ... altrament seran molt grans les plagues amb què el Senyor t'assotarà a tu i als teus descendents: plagues grans i persistents, i malalties persistents i malignes (Dt 28,58s). El crit de Job serà un crit rebel contra aquesta doctrina tradicional. A l’autor dels salms se li fa difícil comprendre la felicitat dels injustos i la desventura dels justos (Sl 73). Davant el fet que els injustos s’ho passen molt bé en aquest món i que els justos sofreixin escarni, persecució i, fins i tot, la mort, l’apocalíptica desplaçarà el càstig o el premi en una altra vida.

La realitat persistent del sofriment obliga a una reflexió que obri nous camins. És per això que profetes i savis descobreixen el seu valor. El sofriment té un valor purificador: “Ens has provat Déu nostre; com la plata ens depuraves al foc” (Sl 66,10; Jr 9,6); aquest és el sentit que trobem a la mateixa primera carta de Pere: “Perquè si l'or, que es fa malbé, és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l'or, també ha de ser provada, i així es farà mereixedora de lloança, glòria i honor el dia que Jesucrist es revelarà” (1,7). També al sofriment se li ha donat un valor educatiu: “Fill meu, no refusis la correcció del Senyor, no et cansis de la seva reprensió: el Senyor reprèn els qui estima ,com un pare fa amb el fill preferit” (Pr 3,11s; Dt 8,2-5).

Gran part del text que ens ocupa és un ressò del darrer cant del Servent del Senyor que es troba en el llibre del Segon Isaïes (Is 52,13-53,12). Aquest cant està construït amb un llenguatge provocadorament impactant. Intenta que el lector consideri que el Servent és portat als límits extenuants del sofriment tant pel que fa al sofriment físic com el sofriment moral d’haver de suportar l’insult, la burla i la soledat. Sembla que no es pot anar més enllà, que no pugui patir més del que pateix. La situació extrema dona molta més força a l’escletxa de llum que suposa l’afirmar que el sofriment té un sentit en tant que és expiatori, afirmat repetidament en el cant (vv. 4.5.6.8.10.11.12) i que pot resumir en “Farà justos tots els altres, perquè ha pres damunt seu les culpes d'ells” (53,11).

Intentar trobar una explicació al sofriment no vol dir justificar-lo en el sentit d’excusar als qui oprimeixen. No es pot pensar que causant un sofriment es fa un bé perquè es dona l’oportunitat d’imitar Jesús. El sofriment no cal anar-lo a cercar i quan ve enmig d’unes circumstàncies d’aparició incomprensible és quan cal una reflexió que ajudi a viure’l amb sentit.

El text que comentem té la particularitat que és de les poques vegades que el terme “episcopos” apareix en el Nou Testament. Vol dir bisbe però algunes vegades es tradueix per guardià. La singularitat és que en aquest cas no es refereix a un càrrec dirigent de la comunitat tal com el terme designarà en la posteritat. A semblança d’Ignasi bisbe de Síria que en la carta als Romans diu: “Recordeu-vos ... de l’església de Síria ... Jesucrist sol i el vostre amor li faran de bisbe” (9,1), també Pere invoca la protecció i guiatge de Jesús per la comunitat a la qui dirigeix la carta.

Diumenge 4rt de Pasqua. 30 d’Abril de 2023