Defensar la causa dels pobres

Comentari a l’evangeli de la festa de Crist Rei. A

Alguns creients del segle XXI els incomoda la lectura del text de Mateu (Mt 25,31-46) que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge, festa de Crist Rei, No els atrau l’actuació d’un Déu que jutja i castiga. Amb tot l’esperança del retorn de Jesús que vindrà gloriós a judicar vius i morts és renovada quan proclamem el “credo” en l’eucaristia dominical.

Aquesta creença cristiana és hereva de l’Antic Testament on el judici de Déu forma part de la fe veterotestamentària compartida amb altres religions (els egipcis creien en el judici dels morts). El record d’un judici amenaçador i l’anunci de la seva imminent realització forma part de la predicació profètica. “El Senyor obre un procés: s’aixeca per acusar els pobles” dirà el profeta Isaïes (3,13) i Jeremies: “El Senyor pledeja contra les nacions crida tothom a judici” (25,31). En temps d’Amos emergeix l’espera del dia del Senyor, un dia d’espant (5,18) que anirà associada a la idea d’un judici final. Ho expressa molt bé el profeta Joel quan explica que Déu reunirà totes les nacions i les jutjarà pel que han fet contra el poble d’Israel (Jl 4,1-3).

La literatura apocalíptica es recrea amb la descripció del judici a la fi dels temps. Es pot veure en el llibre d’Henoc ( 48-63) que fa veure clarament que la finalitat del judici és castigar els poderosos, reis i governants que han oprimit els elegits de Déu. Pretén posar en evidència els poderosos del món davant els qui han sigut fidels a Déu. El judici restableix els elegits en la seva dignitat: “ Els justos i els elegits seran salvats en aquest dia i ja no hauran de veure la cara dels poderosos i malvats” (1 Hen 62,13). El judici castiga els malvats però, sobretot, separa amb claredat els qui són bons i els qui són dolents i vindica el comportament dels justos davant els injustos. La comparació és ben fàcil: en el judici de l’apocalíptica els governants i poderosos seran castigats i Déu els farà sortir de la seva presència mentre que la llum brillarà pels justos. En Mateu els poderosos opressors (imperi romà) de les comunitats cristianes seran desacreditats i apartats de la presència de Déu mentre que seran vindicats aquells que han fet seva la causa de Jesús, causa on el pobres ocupen el primer lloc.

La causa dels pobres es converteix en criteri determinant per participar en l’herència del Regne. En el temps en que visqué Jesús els sacrificis, ofrenes i holocaustos eren una part importantíssima de la religiositat d’Israel, però ja ho deia el profeta Isaïes només començar el seu llibre: “Per què m'oferiu tants sacrificis? Estic embafat d'holocaustos de xais i de greix de moltons; ja en tinc prou, de sang de vedells, de bocs i de cabrits! ... No porteu més ofrenes inútils: el fum dels sacrificis, el detesto ... apreneu a fer el bé, busqueu la justícia, detureu l'opressor, defenseu l'orfe, pledegeu a favor de la viuda” (Is 1,11.13.17). Així, doncs, no serà una religiositat basada en la pràctica del culte el que determinarà el quedar ben parat en el judici sinó el comportament que tot ésser humà haurà tingut amb aquells que la societat ha fet caure en desgràcia; i aquí cal recordar que el judici és universal, afecta no només al poble d’Israel sinó a tota persona humana.