Comentari a l'evangeli del diumenge 11é durant l'any. A
Reprenem aquest diumenge la lectura de l’evangeli de Mateu. El text que llegim avui (Mt 9,36-10,8) ens presenta Jesús amb la voluntat de reconstruir el poble d’Israel. És difícil de precisar fins a quin punt aquesta voluntat té un fonament històric o és una construcció teològica dels evangelistes. En tot cas hem de partir del text tal com ens ha arribat.
El text comença amb la constatació per part de Jesús del deteriorament del poble d’Israel i ho fa amb dues imatges, un ramat abandonat sense pastor i un camp mancat de segadors que facin la collita. Jesús es compadeix d’aquest Israel decaigut. El verb que traduïm per compadir és un verb que té molta força significativa, es tracta del verb grec “spagjnitzomai” que vol dir commoure les entranyes. El significat del terme es desenvolupà probablement per influència de terme hebreu “rahmin” que fa referència al si matern. La imatge té molta força, el si matern envolta el futur infant que ha de néixer. En aquest sentit el terme fa pensar en l’amor que la mare sent cap el seu fill. És una protecció envoltant que no permet que res ni ningú vingut de fora el pugui perjudicar. És una protecció i un amor total. És aquesta mena d’amor que l’Antic Testament presenta com la manera d’estimar de Déu, el mateix que Jesús sent per la gent que constitueix aquest poble d’Israel malmenat i abatut. Aquest serà el fonament de la decisió d’enviar els deixebles, l’origen de la missió és l’amor entranyable de Jesús envers les multituds.
“Com ovelles sense pastor”. Aquesta frase recorda diversos passatges de l’Antic Testament que presenten el poble de Déu com un ramat que té necessitat de ser acomboiat per pastors competents. Josué anirà al davant de la comunitat a fi que aquesta no sigui com un ramat d’ovelles sense pastor (Nm 27,17). David era pastor (1 Sa 16,11; 2 Sa 7,8)) i els reis d’Israel seran considerats pastors del seu poble (2Cr 18,16) que moltes vegades no acompliran bé la seva feina, per això Jeremies (23,1-6), Ezequiel (34), Zacaries (10,2; 13,7) faran crítiques molt dures contra els dirigents pastors que no han fet bé la seva feina, és més, s’han aprofitat del ramat en benefici propi. Quan escriu Mateu, però, els reis dirigents del poble d’Israel ja no hi són, per tant el més lògic és pensar que la crítica de Jesús (en sintonia amb el que escriu Joan (10,12-13) queixant-se dels pastors que abandonen les ovelles) va dirigida a les autoritats d’Israel del seu temps: grans sacerdots, sanedrí, noblesa laica i els grans escribes de Jerusalem.
Jesús envia dotze apòstols. El verb grec “apostellô” vol dir enviar, d’aquí la paraula apòstol vol dir enviat. El text fa notar que els dotze deixebles escollits d’entre els seus seguidors reben el nom d’apòstols. Els deixebles seguidors de Jesús l’acompanyen en el seu camí i comparteixen la seva forma de pensar. Els apòstols, a més d’això, accepten de Jesús la proclamació del Regne de Déu. Són enviats al poble d’Israel com ho foren els grans profetes de l’Antic Testament: Isaïes (6,8), Jeremies (1,7), Ezequiel (2,3). Apòstol no es redueix al grup dels dotze. Pau que no n’era es considera apòstol (1 Co 9,1; 15,9 Gl 1,17) com Bernabé (Ac 14,14) i també es considera apòstol Ignasi bisbe de Síria (IgTr 3,3). Ells seran testimonis de la resurrecció de Jesús i quan es vagin estructurant les primeres comunitats cristianes ocuparan el primer lloc de la tríada de dirigents de les comunitats juntament amb els profetes i els mestres ( 1 Co 12,28). Tampoc queda clar el número de dotze si es comparen les llistes dels enviats amb les de Marc (3,16-19) i Lluc (6,14-16).
Amb tot això es veu que el nombre de dotze té més d’afirmació teològica que de realitat històrica. Si Jesús volia reconstruir l’Israel esgarriat és lògic que pensés en l’Israel de sempre constituït per la unitat de les dotze tribus cadascuna de les quals porta el nom d’un dels dotze fills de Jacob. La voluntat de reconstruir Israel es posa de manifest en les paraules de Jesús quan diu “Aneu més aviat a les ovelles perdudes d'Israel”. L’evangeli de Mateu, però, posarà de manifest el rebuig d’Israel a l’oferiment de Jesús (23,34), serà llavors quan es produirà un gir que acabarà amb el mandat de Jesús de fer deixebles seus (28,19) tots els pobles de la terra.
Diumenge 11é durant l’any . 18 de Juny de 2023
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.