Comentari al relat de la passió segons Marc.
El relat de la passió de Jesús que recull l’evangeli de (Mc 14,1-15,47) i que llegim aquest diumenge de Ram és un text llarg que permet fixar-se en molts detalls que el fet de comentar-los permet enriquir la comprensió del text.
El relat conté tres moments en que es fa mofa de Jesús: en el palau del gran sacerdot (14,65); en el pretori desprès del judici davant Pilat (14,16-19); i les burles al peu de la creu protagonitzades per la gent, els grans sacerdots i mestres de la llei, i un dels crucificats amb Jesús (14,29-32).
Les burles en el palau del gran sacerdot són un calc de les burles dels soldats romans en el pretori perquè el judici davant el gran sacerdot pren com a model el judici davant Pilat i la burla dels soldats. Els dos judicis segueixen el mateix esquema 1) interrogatori; 2) sentència condemnatòria; 3) burles. L’únic procés (fomentat, això sí, pels grans sacerdots) que portà Jesús a la creu fou davant Pilat, un procés per tant marcadament polític. Marc, en una segona redacció, introdueix el procés davant els grans sacerdots i el Sanedrí per ressaltar el vessant religiós de la condemna a Jesús. La particularitat és que en el judici en el palau del gran sacerdot són els mateixos grans sacerdots i lletrats els qui tiren a Jesús escopinades a la cara. Per suavitzar el text, Marc afegeix que els guardes li donaven bufetades.
La segona burla s’esdevé en el pati del pretori i és una paròdia d’entronització reial . Els soldats el vesteixen de porpra. El color porpra és un color reial, per això els soldats vesteixen a Jesús de porpra. La corona d'espines pot infligir dany, però, realment és una paròdia de la corona rodona. Els emperadors romans apareixien representats amb una corona de llorer envoltant el cap. La salutació, "Salve, Rei dels Jueus!" és una burla basada en la salutació, "Salve, César!" La canya amb què peguen a Jesús és massa fluixa per infligir dany, però es refereix al ceptre d'un rei. Pegar-li a un rei amb el seu propi ceptre és utilitzar un símbol del seu poder per mostrar la seva debilitat. Escopir seria una paròdia d’un besar d'homenatge. Els soldats s'agenollen davant Jesús. El propòsit de cadascuna d'aquestes accions és burlar-se de Jesús per les seves pretensions de reialesa. La ironia és clara: No vols ser rei?, doncs mira quina és la teva reialesa.
Les burles al peu de la creu formen una terna on intervenen diferents actors: a) la gent que passa per allí; b) el grans sacerdots i mestres de la llei; c) un dels condemnats amb Jesús. Per ser una estructura en forma de quiasme, la burla més important és la del mig, la que profereixen els grans sacerdots i mestres de la llei. Ells esperen un senyal espectacular per creure i que Jesús sempre - igual que ara - s’ha negat a donar (Mc 8 11-12). Es repeteix la temptació del desert (Mc 1,12-13), la temptació d’abdicar de la missió que Déu li ha confiat. Els grans sacerdots s’assemblen als malvats del llibre de la Saviesa quan diuen: “Si el just és fill de Déu, Déu es posarà a favor d'ell i l'alliberarà dels seus adversaris. Ultratgem-lo i turmentem-lo sense miraments per veure si es manté serè; comprovem si suporta els mals. Condemnem-lo a una mort ignominiosa, perquè, a jutjar pel que diu, Déu intervindrà a favor d'ell.» (Sv 2,18-20)
Els diferents episodis de les burles a Jesús tenen la finalitat de presentar Jesús com el just injustament perseguit i acorralat, objecte de burles i maltractaments. Aquesta figura apareix freqüentment en els salms. El més emblemàtic el 22: “Tots els qui em veuen es riuen de mi, fan ganyotes, prenen aires de mofa” (22,8), però també en altres (37,12.14.32; 41,8; 54,5; 55,3b.4; 56,3.5; 59,4.7.8; 109,25). També apareix en el quart cant del servent del Senyor: “el menyspreàvem i el teníem per no res” (Is 53,3c), tradicionalment considerat com a prefiguració dels sofriments i mort de Jesús.
Les burles volen fer mofa de la reialesa de Jesús; pels qui consideren la reialesa de Jesús com una realitat històrica aquesta queda totalment desvirtuada. Les burles serveixen per situar la reialesa de Jesús en la seva veritable dimensió. El regne de Jesús és el Regne de Déu, el que ha estat predicant tota la seva vida, el regne que és alliberament i realització de la persona humana; el regne que amb la mort de Jesús agafa una empenta decisiva per a la seva realització i posta en marxa.
Diumenge de Rams. 24 de Març de 2024
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.